Tal dia com avui de l’any 1975, fa 50 anys, a Aleria (costa central de llevant de l’illa de Còrsega), un escamot de 50 militants de l’Acció per la Renaixença Corsa, dirigits pel metge Edmond Simeoni i armats amb fusells de caça, assaltaven la cava Depeille —acusada d'elaboració fraudulenta de vins. Aquella acció es va produir poc després del congrés nacionalista de Corti —la capital històrica de l’illa—, que va reunir més de 8.000 participants. En aquell moment, Còrsega vivia una situació de crisi, provocada pel tracte de favor de l’Administració francesa als pieds-noirs (antics colons francesos repatriats d’Algèria el 1960): adjudicació gratuïta de terres de l’Estat i permissivitat de les autoritats en l’elaboració de vins fraudulents.

Els activistes de l’ARC reclamaven mesures favorables als petits agricultors corsos, la persecució del frau i la internacionalització de la campanya "I francesi fora" ('els francesos, fora'), sorgida del congrés de Corti. Però la reacció de l’Estat francès, lluny de buscar la rebaixa de la tensió, va ser atacar els independentistes corsos amb un dispositiu policial que pretenia projectar una demostració de força i una voluntat d’escarment. El prefecte francès Gabriel Gilly va mobilitzar 1.250 policies, vuit helicòpters i quatre blindats, que van encerclar la cava amb l’ordre d’assaltar-la. Durant els combats, que van durar quaranta-vuit hores, van morir dos gendarmes i un militant independentista i van resultar ferits més de vint policies.

Els fets d’Aleria van acabar amb la detenció dels militants independentistes i el cessament fulminant de Gilly. El prefecte francès, que venia precedit d’una fama de conciliador (a la seva anterior destinació al País Basc francès, havia negociat la fi de la vaga de fam dels refugiats d’ETA), va insinuar que s’havia vist obligat a complir les ordres de Michel Poniatowski, ministre d’Interior i fundador de la UDF, del llavors president Giscard d'Estaing. Vuit dies després (el 27 d’agost), a Bastia (al nord de l’illa), es va produir una manifestació a favor de l’ARC, que va tenir com a resultat un policia mort i catorze policies ferits. Després d’aquests fets, Poniatowski, acorralat, va carregar sobre Gilly i la carrera política de l’exprefecte va quedar avortada.

Edmond Simeoni i el seu segon, Serge Cacciari, van ser jutjats i condemnats a 5 i 10 anys de presó, i Poniatowski va il·legalitzar l’ARC. L’any següent (1977), Simeoni va ser alliberat oficialment, per bona conducta, i Poniatowski va ser rellevat i mai més no tornaria a ocupar un càrrec ministerial. Amb l’arribada al poder de Mitterrand, del Partit Socialista francès (1981), Cacciari va ser amnistiat.