Tal dia com avui de l’any 1943, fa 81 anys, a Xúbino (Crimea, llavors Unió Soviètica i actualment Ucraïna), morien Miquel Boixó, en aquell moment sergent major de l’exèrcit soviètic i del grup de paracaigudistes catalans que comandava. Boixó, que combatia amb el nom de Guiorgui Bobrov, i els seus paracaigudistes van ser llançats darrere de les línies alemanyes situades a l’istme de la península de Crimea, amb l’objectiu de sabotejar les defenses dels ocupants i provocar-ne la caiguda. Van ser massacrats per la Wehrmacht, que havia advertit el llançament dels paracaigudistes catalans. No hi va haver cap supervivent d’aquella operació.
Miquel Boixó i Geli havia nascut l’any 1910 a Banyoles (el Pla de l’Estany), i en el moment en què es va produir la seva mort era un combatent expert. Havia lluitat a la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) amb l’Exèrcit de la República al front d’Aragó (1936-1937) i a la batalla de l'Ebre (1938). Després de la derrota republicana, s’havia exiliat a la Unió Soviètica i s’havia allistat a l’Exèrcit Roig. Va assolir el grau de sergent major i, després de la seva mort, va ser declarat pòstumament Heroi de la Unió Soviètica. El seu nom seria inscrit en un monòlit a Moscou, juntament amb el d’altres herois estrangers, i a Xúbino, on el va encalçar la mort.
Boixó forma part d’una llarga llista d’herois de guerra catalans que van tenir responsabilitats importants en la lluita contra la barbàrie nazi, i que mai no han estat reconeguts. Un cas semblant seria el dels germans Miret. Conrad Miret va liderar la resistència partisana a la zona nord de França, ocupada pels nazis (1940-1942) fins que va ser detingut, torturat i assassinat per la Gestapo a la presó de la Santé (París, 1942). El seu germà, Josep Miret, que havia estat conseller de Proveïments de la Generalitat durant la Guerra Civil (1937), va treballar per la mateixa resistència (1940-1943) fins que va ser detingut, reclòs i assassinat al camp d’extermini nazi de Mauthausen (1943).