Tal dia com avui de l’any 1561, fa 464 anys, a la vila de Leith (actualment el barri portuari d’Edimburg), hi desembarcava, procedent de França, la reina Maria Stuart, també anomenada Maria I d’Escòcia. La reina dels escocesos havia nascut el 1542 i seria l'única filla dels reis Jaume V d’Escòcia —de la nissaga reial Stuart— i Maria de Guisa —neta de quarta generació de Violant d’Aragó, la legítima hereva del rei Joan II de Catalunya-Aragó, que havia estat apartada del tron per una qüestió de gènere. Per aquest motiu, els seus descendents —la poderosa casa francesa dels Guisa— sempre van portar la senyera quadribarrada al seu escut d’armes.

Maria havia heretat la corona als sis mesos d’edat (1542) per la prematura mort del seu pare, Jaume V. Però Escòcia, permanentment amenaçada per Anglaterra, va formar una regència que es va convertir en una lluita al caire de la guerra civil. Aquests bàndols estaven formats pels partidaris de l’aliança amb França —per allunyar l’amenaça anglesa—  (el cardenal catòlic David Beaton i els catòlics escocesos) i els partidaris d’un apropament a Anglaterra (James Hamilton, comte d’Arran i cosí del difunt rei, i els presbiterians escocesos), que van lluitar aferrissadament fins que Maria de Guisa, la reina-vídua, va aconseguir la regència (1554).

A l’inici d’aquell conflicte (1542), la reina-vídua Maria va enviar la petita Maria a la cort de França —amb els seus parents Guisa— per a protegir-la. La petita Maria va créixer i es va educar a la cort d’Enric II de França —de la casa Valois— i en complir els setze anys (1558) va ser casada amb Francesc, delfí de França i futur Francesc II. L’any següent (1559), Enric II va morir inesperadament i Francesc i Maria van ser coronats reis de França. Però, tan sols un any després (1560), van morir quasi consecutivament Maria de Guisa (mare de Maria i reina-regent d’Escòcia) i Francesc (espòs de Maria i rei de França).

Aquests fets, sumats a la immediata coronació de Carles —el germà petit del difunt Francesc— i a l'hostilitat renovada de Caterina de Mèdici —la reina-mare francesa—, empenyerien la jove Maria a retornar a Escòcia per a reclamar el seu tron. Després de dos matrimonis desafortunats (amb el seu cosí, el misogin Enric Stuart, i amb James Hepburn) la seva història va acabar de la pitjor manera possible. Després de la mort de la reina catòlica anglesa Maria I (1558) —anomenada Bloody Mary— els catòlics anglesos l’havien convençut per a reclamar la corona de Londres (l’àvia paterna de Maria d’Escòcia era Margarida Tudor, germana del difunt Enric VIII d’Anglaterra), però el partit anglicà anglès, format principalment per les classes mercantils urbanes de Londres i de Bristol, reaccionaria confirmant Isabel I, filla també d’Enric VIII i anomenada la reina pèl-roja. Després de recuperar la corona escocesa (1561), Maria es va desplaçar a Londres, però va ser detinguda i empresonada, acusada d’alta traïció, i executada el 8 de febrer de 1587. El seu únic fill, Jaume, que havia tingut amb el misogin Enric Stuart i que professava la fe presbiteriana (el protestantisme escocès), la succeiria com a rei d’Escòcia (1587), i, sorprenentment, succeiria la reina pèl-roja, que havia ordenat l’execució de Maria, com a rei d’Anglaterra (1603).