Tal dia com avui de l’any 1913, fa 109 anys, en una cel·la de la presó de dones Reina Amàlia de Barcelona (anomenada popularment “la galera” i situada prop de la ronda de Sant Pau), apareixia morta Enriqueta Martí i Ripoll, més coneguda com la “Vampira del Raval”, que en aquell moment estava detinguda i pendent de judici pel segrest, assassinat i ocultació de cadàver de dotze nens i nenes. Tot i que no es va arribar a celebrar el judici, posteriorment i durant dècades, ostentaria el dubtós honor de ser l’assassina en sèrie més prolífica de la història de Catalunya. Ara bé, les investigacions modernes apunten que no va ser l’autora material d’aquells crims; sinó que el seu paper, en aquella sòrdida trama, consistia a desfer-se dels cadàvers.

No obstant això, Enriqueta Martí va ser detinguda el febrer de 1912 i acusada de tots els crims perpetrats per aquella trama. Encara en l’actualitat no s’ha resolt el misteri de qui seria l’autor material d’aquells crims. Però, segons les investigacions recents, Enriqueta Martí conservava una llibreta escrita en català i amb una cal·ligrafia molt refinada on tenia relacionats noms i adreces de clients a qui, presumptament, els proporcionava les criatures segrestades i els ungüents fabricats amb les restes dels seus cadàvers; que assenyalaven personatges molt influents de la vida social, política i econòmica de la Barcelona de l’època; i que, presumptament, serien els veritables assassins d’aquella trama. Aquest document va desaparèixer durant el procés judicial.

La “Vampira del Raval” va aparèixer morta quan el procés estava en fase d’instrucció. Oficialment va morir a causa d’una llarga malaltia (un càncer d’úter); però durant molt de temps va circular la brama que havia estat assassinada per altres recluses del centre penitenciari, que li haurien propinat una brutal pallissa pels seus presumptes crims. Un altre cop, la investigació recent apunta que ni les restes de sang ni les restes òssies que la policia va trobar al seu habitatge no tenien relació amb els segrestos i assassinats de les criatures: la sang era de la mateixa Enriqueta Martí i apareixia escampada pel pis a causa de les freqüents hemorràgies que li produïa el càncer d’úter que patia; i els ossos pertanyien a una persona d’uns vint-i-cinc anys.

Imatge principal: Fotografia d'Enriqueta Martí. Font: Wikimedia Commons