Tal dia com avui de l’any 1902, fa 116 anys, Barcelona quedava totalment paralitzada per la vaga general en demanda de la jornada laboral màxima de les 9 hores. La vaga havia estat convocada per la majoria dels sindicats, i les autoritats civils i militars de Barcelona van respondre amb càrregues policials que van generar escenaris de gran violència. Després de set dies de vaga, el saldo de la brutal repressió policial presentava el tràgic balanç de dotze treballadors morts, centenars de treballadors ferits, més de tres-cents dirigents sindicals empresonats i totes les societats obreres clausurades.
Aquella vaga, tot i que s’havia convocat a nivell estatal, va tenir una incidència restringida a Catalunya. La negativa del sindicat UGT a secundar la vaga va impedir que tingués un major abast territorial. Serien les societats obreres catalanes que, l’endemà de restar paralitzada Barcelona, impulsarien l’aturada general dels grans centres industrials del país. Sants, Reus, Sabadell, Manresa, Tarragona, Vilanova i la Geltrú i Terrassa també quedarien progressivament paralitzades. En aquestes ciutats els enfrontaments amb les forces policials van ser menors.
El govern espanyol, presidit pel liberal Práxedes Mateo Sagasta, va contestar a la vaga i a l’explosió de violència causada per les càrregues policials decretant l’estat de guerra en tot el territori català. Des del dia 17 fins al dia 24, la Guàrdia Civil i l’exèrcit espanyol van ser desplegats pels carrers de les principals ciutats de Catalunya. El governador civil de Barcelona, Miquel Socias Caimari va ser discretament rellevat del càrrec el dia que esclatava la vaga i substituït per Francisco Manzano Alfaro, representant de l’ala dura del govern Sagasta, que dirigiria la repressió durant els dies posteriors.