Tal dia com avui de l’any 1939, fa 81 anys, completada l’ocupació franquista de Catalunya, els diputats de l’Assemblea Nacional de França ―a París― debatien quina havia de ser la postura definitiva que havia d’adoptar el govern de la República Francesa en relació a la crisi per l’entrada massiva (entre gener i febrer de 1939) de mig milió d’exiliats republicans (tres-cents mil catalans), que havien reclòs en camps de concentració a la Catalunya Nord i al Llenguadoc.

La premsa de l’època (La Vanguardia Española, edició de l’11/03/1939), titula la informació com “Tumultuoso debate en la Cámara francesa sobre la cuestión de los refugiados españoles que se encuentran en Francia”. En aquell moment, el govern de la República Francesa estava presidit per Édouard Daladier (del Partit Republicà Radical i que, després de l’ocupació nazi de França, el 1940, seria un dels principals actius del règim col·laboracionista de Vichy).

Segons la mateixa premsa, aquell debat va enfrontar, per una banda, els diputats de Daladier i del Partit Social Francès (hereu de l’organització paramilitar feixista Croix de Feu) i, per l’altra, els diputats dels partits comunista i socialista francesos. Jean Ybarnégaray (diputat del PSF pel departament dels Pirineus Atlàntics i que després de l’ocupació nazi de França ocuparia càrrecs de responsabilitat en el govern de Vichy) va exigir votar a favor de lliurar tots els exiliats republicans al govern de Franco.

D’altra banda, el diputat rossellonès i catalanoparlant André Marty (del Partit Comunista Francès pel departament dels Pirineus Orientals, i que havia estat el comandant en cap de les Brigades Internacionals) va proposar allotjar dignament tots els exiliats i presentar al govern de Franco una factura de 500 milions de francs. Segons la premsa, els diputats de la dreta van respondre amb crits d’assassí ―dirigits a Marty― i Ybarnégaray va proclamar que els exiliats no eren més que “malhechores de derecho común”. 

L’endemà (11 de març de 1939), va ser votada i derrotada la proposició del PRR i PSF, però, en canvi, el govern ―humiliat per aquell revés― decidiria perpetuar les condicions infrahumanes en què estaven reclosos els exiliats republicans.