Tal dia com avui de l’any 1817, fa 203 anys, en el marc de les revolucions i guerres de la independència americanes, les tropes colonials espanyoles —comandades pels generals Aldama i Morales— entraven a la ciutat de Barcelona (actualment República de Veneçuela). Quan es va produir l’atac de l’exèrcit reialista espanyol, la població civil, partidària de la independència del que més tard (1823) seria la República de la Gran Colòmbia, es va refugiar a la Casa Fuerte, nom que era l’adaptació castellana de la forma tradicional catalana, especialment a les planes centrals i occidentals del país, casa forta, referida a un edifici urbà fortificat.

Nueva Barcelona del Cerro Santo —nom originari de la ciutat— havia estat fundada l’any 1638 per Joan Orpí i del Pou, nascut a Piera (Anoia) l’any 1593. El 1621, Orpí havia intentat passar a Amèrica des de Sevilla, però les autoritats hispàniques li ho havien impedit per la seva condició de català (en aquell moment la crisi política entre Catalunya i la monarquia de Felip IV estava en plena espiral de creixement). Finalment, Orpí aconseguiria passar al nou continent amb el nom fals de Gregorio Izquierdo. Un cop va ser a la governació de Tierra Firme (franja costanera de les actuals Colòmbia i Veneçuela), el seu nom apareix amb la forma castellanitzada Juan Urpín.

Un cop a Amèrica va dirigir la colonització d’un territori extrem —situat al marge esquerra del riu Orinoco— que es disputaven la monarquia hispànica i els Països Baixos. Li va posar de nom de Nueva Cataluña, però el governador hispànic Ruy Fernández de Fuenmayor li ho va prohibir, i va integrar aquell territori a la governació de Nueva Andalucía. Quan això va passar, Catalunya ja s’havia independitzat de la monarquia hispànica (1641). Durant el període coincident amb la crisi, revolució i guerra dels Segadors (1635-1652), Orpí es va veure obligat a defensar judicialment els seus drets, contra l’administració hispànica de Tierra Firme.

En l’assalt de 1817, les tropes reialistes hispàniques van vèncer les resistències locals, van accedir a l’interior de la Casa Fuerte, i van passar a ganivet els 1.200 habitants de Nueva Barcelona. Entre els morts hi havia diverses famílies d’origen mallorquí. Poc després es van produir massacres similars en petites ciutats del districte del que, en el seu moment, havia estat el territori de Nueva Cataluña.