Tal dia com avui de l’any 1498, fa 521 anys, moria a Àvila (Corona castellanolleonesa) Tomás de Torquemada, que havia estat el primer cap de la Inquisició hispànica. Torquemada, net de jueus conversos, era un destacat personatge de l’entorn d’Isabel la Catòlica: entre 1474 i 1498 va ser el seu confessor personal. Però allà on destacaria, especialment, seria en el càrrec de primer inquisidor general de la monarquia hispànica. No tan sols seria l’impulsor d’una brutal persecució als dissidents polítics i religiosos del projecte hispànic, sinó que també seria el principal inspirador del Decret de l’Alhambra (1492), l’edicte d’expulsió de la minoria jueva.
Torquemada va arribar a sumar els càrrecs d’inquisidor general de les corones castellanolleonesa i catalanoaragonesa, després d’una macabra operació d’estat ordida per l’entorn d’Isabel la Catòlica. El 1478 la monarquia hispànica havia nomenat Torquemada inquisidor general de Castella. I el 1483, Pedro Arbués era creat inquisidor general d’Aragó; però Torquemada es reservaria el càrrec d’inquisidor general de Catalunya. Un any més tard, Arbués i el seu secretari van ser assassinats en estranyes circumstàncies, i els Reis Catòlics van proveir la vacant aragonesa amb Torquemada. D’aquesta forma es convertia en inquisidor de la pràctica totalitat dels dominis de la monarquia hispànica.
A Catalunya va trobar una fortíssima oposició. Les institucions de Catalunya es van negar a prestar-li jurament. La seva fulgurant carrera posava en evidència el veritable propòsit de la monarquia hispànica: la Inquisició (creada poc després de la coronació d’Isabel la Catòlica) estava destinada a ser el primer instrument polític unificador. Amb el pretext de la uniformitat religiosa (presentada com el que havia de ser el denominador comú dels estats hispànics), la Inquisició va perseguir i exterminar les elits jueves i judeoconverses de Barcelona, de València, de Saragossa i de Palma; i es van delmar, a propòsit, les potents classes mercantils de les places catalano-aragoneses.