Tal dia com avui de l'any 1861, fa 157 anys, les estacions telegràfiques de Montjuïc, a Barcelona, Santa Ponça (Mallorca) i Ciutadella (Menorca) mantenien la primera comunicació telegràfica transmesa amb un cable submarí. Els primers treballs es remuntaven a cinc mesos abans, quan el vaixell Stella havia aconseguit estendre el cable submarí a través de les profunditats del canal de Menorca, i d'aquesta manera, en una primera fase unir Ciutadella i Pollença (Mallorca). Poc després, el vaixell Buenaventura estendria el cable submarí entre les estacions de Santa Ponça (Mallorca), Sant Antoni (Eivissa) i Xàbia (País Valencià).

Completen el triangle telegrafic Barcelona Valčncia Palma. Valčncia a mitjans del segle XIX. Font Arxiu d'ElNacional

València a mitjans del segle XIX

Des de l'inici al final del projecte es van estendre més de 1.200 quilòmetres de cable submarí. El govern espanyol presidit pel liberal O'Donell havia concedit l'execució de l'obra a l'empresa Henley, de Horatio Justus Perry, un enginyer anglès naturalitzat nord-americà que havia fracassat en l'intent d'unir Europa i Amèrica a través del cable telegràfic submarí. No obstant, la bona relació que, a través de la influent burgesia industrial catalana (de Barcelona i de Reus), mantenia amb el general Joan Prim (de Reus) i amb els elements més destacats dels partits liberal i progressista, facilitaria la concessió del contracte i la realització del projecte.

Completen el triangle telegrafic Barcelona Valčncia Palma. Palma a mitjans del segle XIX. Font Blog Iniciatives Palma XXI

 Palma a mitjans del segle XIX / Font: Blog Iniciatives Palma XXI

Amb aquella primera comunicació es completava el triangle telegràfic que unia els dos principals nuclis econòmics i demogràfics de l'Estat espanyol —Barcelona i València— amb la puixant Palma que, a través de l'activitat del seu port, havia despertat del segle llarg de letargia imposat després de la conquesta borbònica (1715). Aquell projecte, tot i que va ser impulsat per l'Estat espanyol, acabaria sent finançat quasi íntegrament per les burgesies industrials catalanes, valencianes i mallorquines. Acabaria costant uns set milions de rals, l'equivalent actual a cinquanta milions d'euros; i es convertiria en la primera xarxa de cable telegràfic submarí de la història espanyola.