Tal dia com avui de l’any 1456, fa 563 anys, es celebrava per primer cop —de forma institucionalitzada—​ la Diada de Sant Jordi. Aquella festivitat, que ja es celebrava de forma popular des de la centúria del 1300, quedava definitivament institucionalitzada per l’acord pres en el decurs de les Corts reunides a Barcelona des del 1454. La tradició de regalar una rosa “vermella com la sang” (que en l’univers simbòlic representava l’amor) s’inspirava en la trilogia llegendària de sant Jordi, el drac i la princesa. Segons la llegenda catalana, sant Jordi (que representava els valors cavallerescs propis de l’època medieval) va clavar mortalment la llança al drac (que representava els contravalors del mal); i allà on la sang de la “bèstia” va amarar la terra, cada any hi va florir un roser.

No obstant això, la investigació antropològica revela que la Diada de Sant Jordi està directament relacionada amb les festivitats paganes de celebració de la primavera i de l’estiu, com ho són les de Sant Josep al País Valencià o les fogueres de Sant Joan arreu dels Països Catalans; i que van transcendir el procés d’evangelització de la societat medieval. La mateixa investigació antropològica apunta que la simbologia de la festivitat de Sant Jordi té les seves arrels en les festes d’aparellament i reproducció pròpies de les societats antigues del territori (segles V a II abans de la nostra era): les nacions nord-ibèriques que ocupaven el solar que actualment comprèn el Llenguadoc, Catalunya, la vall baixa i mitja de l’Ebre i la meitat nord del País Valencià.

Les fonts revelen que durant els segles XV, XVI i XVII per la Diada de Sant Jordi es desplegaven parades de venda de roses en els principals carrers de les viles i ciutats de Catalunya i que al Palau de la Generalitat s’oferia una recepció als representants polítics del país. Després de l’ocupació borbònica (1714), la celebració de la Diada de Sant Jordi va ser prohibida: les parades de roses van desaparèixer i la tradició de regalar una rosa va quedar reclosa en la clandestinitat. Amb la Renaixença cultural i política del segle XIX la Diada es recuperaria i seria instituïda de nou per la Mancomunitat (1914) —i prohibida per la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)—; i per la Generalitat republicana (1931) —i prohibida, de nou, per la dictadura de Franco (1939)—.

22 d’abril de 1296 Jaume II conquereix Alacant als castellans Marc Pons