Tal dia com avui de l’any 1094, fa 927 anys, les tropes del senyor de la guerra castellà Rodrigo Díaz de Vivar conquerien la ciutat àrab de Balansiya (actual València). A partir d’aquell fet es va autoproclamar príncep (home principal) de València, i es va autonomenar Cid (una forma castellanitzada del sidi àrab, que significa 'senyor'). El domini de Díaz de Vivar i dels seus descendents sobre València i el seu territori immediat (l’Horta) es perllongaria fins a l’any 1102. Durant aquest període (1094-1102), Díaz de Vivar va morir (1099) i la seva vídua va confiar la defensa del domini al seu gendre Ramon Berenguer III —comte independent de Barcelona— i al rei Alfons VI de Lleó. Va ser precisament l’abandonament del lleonès el que va precipitar la caiguda de la ciutat en mans dels almoràvits (05/05/1102) i la fi del domini valencià del Cid.
Díaz de Vivar s’havia convertit en un dels grans senyors de la guerra del segle XI peninsular. Aquests personatges dirigien una host pròpia i combatien pel millor postor. Díaz de Vivar —com altres senyors de la guerra peninsulars o continentals— havia combatut tant al costat dels exèrcits cristians com musulmans. La campanya de València (1092-1094) la va emprendre per iniciativa pròpia, i un cop culminada, es va erigir en senyor independent del nou domini. No obstant això, durant aquella etapa (1094-1102), la composició cultural i religiosa de València no es va veure alterada. Díaz de Vivar no va tenir temps d’organitzar i promoure cap tipus de colonització cristiana, amb la qual cosa la llengua de la ciutat i del territori va continuar sent un dialecte local de l’àrab, i la religió del seu domini va continuar sent la musulmana.
Tot i això, Díaz de Vivar hauria previst projectar el seu domini cap al futur. I va emprendre una política de negociacions matrimonials que van enllaçar la seva filla Maria amb Ramon Berenguer III, comte independent de Barcelona; i la seva filla Cristina amb Ramir Sánchez, infant de la casa reial de Navarra. De l’enllaç amb el barceloní naixerien dues filles, però la prematura mort de Maria conduiria Ramon Berenguer a un segon matrimoni que engendraria l’hereu Ramon Berenguer IV. En canvi, del matrimoni de Cristina i el navarrès naixeria un fill que, després d’una rocambolesca successió de fets, acabaria assegut al tron de Pamplona. Precisament Jaume I (1229) argumentaria els seus drets sobre València emparant-se en el parentiu llunyà que l’unia amb les germanastres del seu besavi Ramon Berenguer IV, netes de Díaz de Vivar.