Tal dia com avui de l’any 1642, fa 479 anys, a París, moria Armand Jean du Plessis, més conegut com el cardenal Richelieu, ministre plenipotenciari de la monarquia francesa durant els últims anys del regnat de Lluís XIII i els primers de Lluís XIV. Richelieu va viure en primera persona la crisi entre el Govern de Catalunya i la monarquia hispànica (1627-1640), que conduiria a la Revolució dels Segadors (1640) i a la Guerra de Separació de Catalunya (1640-1652/59). A l’inici del conflicte bèl·lic, Richelieu va promoure una aliança entre Catalunya i França, i va recomanar als dirigents catalans constituir una República catalana.
Richelieu, nascut a París el 1585 en una família de l’aristocràcia catòlica francesa, va fer la carrera eclesiàstica i política de forma simultània. La seva extraordinària capacitat intel·lectual i els seus innats dots polítics el van propulsar a les més altes instàncies del poder de la seva època. Als trenta-set anys (1622) assolia la dignitat cardenalícia i era nomenat ministre plenipotenciari de la monarquia francesa. Durant el seu govern (1622-1642), la cancelleria de París va posar les bases per a convertir la monarquia francesa en la primera potència europea (l’any 1659, amb la signatura del Tractat dels Pirineus, rellevaria la monarquia hispànica en el lideratge continental).
Durant la crisi catalana va jugar un paper de primeríssim ordre. La seva estratègia consistia a erosionar el poder hispànic, i va pactar amb Pau Claris, president de la Generalitat, un tractat d’ajut militar a Catalunya. El propòsit de Richelieu era consolidar una Catalunya independent, que es governaria en forma de república, que seria un tap entre les monarquies francesa i hispànica, i a la vegada, una ferma aliada de París dins de la península Ibèrica. No obstant això, l’agressiva resposta hispànica va alterar els seus plans inicials, i finalment imposaria als catalans la creació d’un principat independent que compartiria la figura del sobirà amb la monarquia francesa.