Tal dia com avui de l’any 1934, fa 85 anys, l’auditor militar Ricardo Ferrer reconeixia públicament que el govern de la República tenia un greu problema amb l’allotjament dels milers de persones que havien estat detingudes i empresonades per l’exèrcit i la policia espanyols després dels Fets del Sis d’Octubre: la proclamació de l’Estat Català dins la República Federal Espanyola. Segons les fonts documentals, durant els dies posteriors al Sis d’Octubre, van ser empresonades unes tres mil persones.
Segons la premsa de l’època (La Vanguardia, edició del 30/10/1934), el govern de la República havia habilitat els vaixells-presó Uruguay i Ciudad de Cádiz (ancorats al port de Barcelona) i el Manuel Arnús (ancorat al port de Tarragona), i el pavelló número 1 de l’Exposició de Barcelona (al Saló de Sant Joan, actualment passeig Lluís Companys) per complementar la presó Model de Barcelona i les presons provincials de Girona, de Lleida i de Tarragona.
No obstant això, la massa de detinguts era tan elevada que, fins i tot, aquells espais habilitats a propòsit havien quedat saturats. En aquell context, Ricardo Ferrer va reconèixer que l’exèrcit espanyol havia previst habilitar com a presidis les velles masmorres del castell de Montjuïc ―a Barcelona―, fins llavors destinades, exclusivament, a penal militar i a centre de reclusió i execució de civils sotmesos a la jurisdicció militar (consells de guerra).
També va dir que les autoritats militars havien previst habilitar les velles masmorres del castell de Sant Ferran ―a Figueres―, llavors en desús per ruïna. Segons la mateixa premsa, Ferrer va declarar: “Hay el propósito de habilitar nuevamente como presidio el castillo de Figueras (...) Reconozco —dijo el auditor— que habrá deficiencias, pero el Estado no ha tenido tres años para prepararse a atender estas necesidades, como los revolucionarios los han tenido para organizar el movimiento”.