Tal dia com avui de l’any 1935, fa 85 anys, a Barcelona, a l’edifici de la Capitania General de Catalunya, se celebrava un consell de guerra contra Evarist Piñol Angelat, president de l’Ateneu Republicà Pi i Margall, de la Barceloneta, acusat de rebel·lió militar. Segons la premsa de l’època (La Vanguardia, edició del 30/03/1935), cinc mesos i mig abans la policia espanyola havia practicat un escorcoll a la seu d’aquell ateneu i hi havia intervingut “veinte rifles Winchester, un mosquetón, una pistola, mil cartuchos para Winchester, nueve bolsas de cuero para municiones, tres banderas separatistas, tres porras y prendas de uniforme”.

Aquella operació s’havia portat a terme en el context de la repressió policial i militar espanyola contra les persones i entitats que havien donat suport a la proclama del president Companys el Sis d’Octubre (1934). L’Ateneu Republicà Pi i Margall era una de les entitats associatives més actives de la ciutat i era una de les més crítiques amb la gestió política del tripartit involucionista que governava la República Espanyola. La detenció del seu president formava part d’una cacera de bruixes contra l’independentisme català, iniciada immediatament després de la detenció del president i del govern de Catalunya i la intervenció de la Generalitat (7 d'octubre de 1934).

Fins i tot en aquell escenari de falta de garanties processals —i en judici ràpid que no es va allargar més enllà d’aquell matí— el fiscal militar comandant José María Coloma Escrivá de Romaní (parent de José Finat Escrivà de Romaní, amic personal del líder falangista José Antonio Primo de Rivera, i més endavant, secretari del superministre franquista Ramón Serrano-Súñer) no va aconseguir provar que l’Ateneu o el seu president Evarist Piñol Angelats fossin propietaris —l’entitat o la persona— d’aquell material intervingut, ni tan sols aconseguiria provar que tinguessin coneixement de l’existència d’aquell material.

Els jutges militars coronel Fernando Bona Valle i tinent Alfonso F. Fournier es van veure obligats a absoldre l’acusat, i per justificar aquell ridícul, van pactar amb l’advocat defensor el pretext que aquelles armes haurien estat ocultades a l’Ateneu, l’endemà del Sis d’Octubre, per un grup de desconeguts. En l’opinió pública del moment va planar el dubte sobre la veritable identitat d’aquest “grup de desconeguts”. En qualsevol cas, aquella operació marcaria l’inici d’una intensa cacera de bruixes contra l’independentisme català; que no cessaria fins a l’esclat de l’escàndol del l’estraperlo (20 de setembre de 1935) que provocaria la caiguda del govern espanyol.