Tal dia com avui de l’any 1486, fa 533 anys, a Còrdova (Andalusia), Ferran d’Aragó i Isabel de Castella (coneguts com els Reis Catòlics) signaven una pragmàtica que reordenava les funcions de la Santa Hermandad i projectava la seva introducció als països de la confederació catalanoaragonesa. Aquella pragmàtica formava part d’un paquet de mesures destinades a introduir institucions castellanes a la Corona d’Aragó amb el claríssim propòsit d’unificar els aparells polítics i judicials de la monarquia hispànica, seguint sempre el patró castellà, i reforçar l’autoritat de la corona. Poc abans (1482) havien introduït la Inquisició castellana als països de la corona catalanoaragonesa.
La Santa Hermandad era un cos policial creat el 1473 pel rei Enric IV de Castella (germanastre d’Isabel la Catòlica) per erradicar el fenomen del bandolerisme castellà, que amenaçava l’activitat econòmica de viles i ciutats. Poc després (1476), els mateixos Reis Catòlics van redimensionar les funcions del cos, li van assignar funcions judicials i el van estendre per la pràctica totalitat dels regnes de la corona castellanolleonesa. D’aquesta forma limitaven el dret secular de la noblesa a perseguir la delinqüència i a impartir justícia, i s’asseguraven el control total de l’ordre públic amb una milícia pròpia i permanent, però que es finançava amb un tribut especial imposat a les ciutats.
L’ordre de desplegament de la Santa Hermandad als països de la corona catalanoaragonesa va quedar en no res, perquè va xocar frontalment amb les constitucions forals. A Catalunya, les institucions de govern (Generalitat i consells municipals) en van rebutjar la implantació argumentant que el país ja disposava d’un sistema policial propi: el Sometent. Finalment, la cancelleria dels Reis Catòlics retiraria el projecte i, posteriorment, la Santa Hermandad seria progressivament substituïda per soldats dels Terços. A Catalunya, els Terços serien introduïts a partir de 1635 pretextant la guerra entre les monarquies hispànica i francesa (1635-1659).