Tal dia com avui de l’any 1940, fa 80 anys, el Consell de Ministres del segon govern del règim franquista aprovava una llei per recuperar el projecte ferroviari que havia d’unir Lleida amb Sent Gironç i amb Tolosa de Llenguadoc, a través de la vall del riu Noguera Pallaresa i saltant els Pirineus pel port de Salau (Pallars Sobirà). Aquell tram havia de formar part d’una línia internacional de 850 quilòmetres de longitud —projectada el 1926 (Pla Guadalhorce)— que, aprofitant línies territorials en servei, havia d’unir Baeza (Andalusia) amb Sent Gironç (Occitània-França) a través d’Albacete, Utiel, Terol, Alcanyís, Lleida, Balaguer, Tremp i Sort.

L’any 1940, quan es decideix recuperar el projecte, només funcionaven alguns trams inconnexos: a Catalunya el tram Lleida-Balaguer (de 28 quilòmetres), construït abans del Pla Guadalhorce i inaugurat el 1924, que amb les línies Balaguer-Mollerussa i Lleida-Cervera-Manresa dibuixava un triangle sobre el territori que era el principal pol de creació de riquesa a les comarques occidentals del país. No obstant això, el règim franquista trigaria quasi dotze anys a fer arribar les vies fins a la Pobla de Segur. El 1950 (deu anys després), s’inaugurava el tram Balaguer-Tremp (56 quilòmetres), i a finals de 1951, el tram Tremp-la Pobla de Segur (13 quilòmetres).

Tot i que el govern de Madrid i la premsa de l’època (La Vanguardia Española, El Correo Catalán, La Mañana de Lérida, Diario de Lérida) havien anunciat la recuperació d’aquell projecte amb bombo i plateret, i l’havien presentat a la societat com una gran operació publicitària del règim franquista; passats quasi dotze anys la via fèrria quedaria per sempre aturada a la Pobla de Segur; i el projecte d’arribar amb tren fins a Sent Gironç (i unir Lleida i Tolosa) quedaria soterrat en un calaix del Ministerio. Mentrestant, el règim franquista invertiria grans quantitats en la xarxa de ferrocarrils de Madrid. Des del 1950, la vegueria Alt Pirineu-Aran ha perdut un 25% de la seva població.