Tal dia com avui de l’any 1149, fa 870 anys, les hosts dels comtes independents Ramon Berenguer IV de Barcelona i d’Ermengol VI d’Urgell trencaven les darreres defenses de la ciutat islàmica de Làrida i prenien possessió de la plaça. A partir d’aquell moment, passaria a anomenar-se Lleida (una evolució lingüística del topònim llatí Ilerda), tal com era coneguda entre la població dels dominis cristians catalans i aragonesos. Tot i que Ramon Berenguer IV ja havia estat promès amb Peronella d’Aragó ―i, per tant, era príncep d’Aragó―, aquella empresa militar va ser exclusivament catalana i Lleida i el seu ampli territori (l’antic valiat de Làrida) van quedar incorporats al comtat independent de Barcelona.

La conquesta catalana de Lleida ―a les portes de les noces entre Ramon Berenguer IV i Peronella― va generar un seguit de tensions entre les cancelleries catalana i aragonesa. El regne d’Aragó cobejava la conquesta de Lleida i el seu territori com a part del territori de l’antiga nació nord-ibèrica dels ilergets, que abastava les valls dels rius Segre, Cinca i Alcanadre. De fet, alguns historiadors aragonesos sostenen que a les Corts d’Aragó sempre hi va haver una cadira reservada a Lleida que mai va ser ocupada. Però la política de la cancelleria barcelonina, que havia projectat barrar el pas al mar al regne aragonès que hauria impedit l’expansió catalana cap al sud, es materialitzaria amb la conquesta de Tortosa (1148) i de Lleida (1149).

Després de la conquesta, el gruix de la població musulmana va ser expulsada i únicament va restar una minoria (descendents d’autòctons islamitzats) que va quedar situada al barri de l’Hort de Santa Teresa. Aquesta minoria desapareixeria absorbida per la nova majoria cristiana; i a mitjans del segle XVI, l’Hort de Santa Maria era el barri de la comunitat gitana local. En canvi, el gruix de nous pobladors ―que van seguir les hosts de Ramon Berenguer i d’Ermengol― van arribar dels comtats d’Urgell, Pallars, Osona i Cerdanya, es van mestissar amb la minoria cristiana autòctona que havia transcendit la llarga dominació islàmica ―situada al Peu del Romeu i que parlaven un llatí vulgar similar a la llengua dels conqueridors― i el català es convertiria en la llengua de la ciutat.