Tal dia com avui de l’any 1153, fa 866 anys, les tropes de Ramon Berenguer IV, comte independent de Barcelona, conquerien Siurana, el darrer domini islàmic de Catalunya. Amb la conquesta i incorporació d’aquell petit reducte aïllat (situat en una zona molt escarpada del sistema muntanyós Prades-Montsant, a l’actual comarca del Priorat) es completava, definitivament, el mapa de Catalunya. Poc abans, les mateixes tropes del comte independent Ramon Berenguer IV havien conquerit Tortosa (1148) i Lleida (1149), les places musulmanes més importants del territori català i havien desplaçat la frontera més enllà de l’Ebre.

La conquesta i ocupació de l’emirat de Xibrana (Siurana) s’havia iniciat desprès de les operacions militars de Tortosa i de Lleida. A principis de l’any 1153, les hosts particulars de Ponç II de Cervera (el principal baró feudal de la Segarra) van ocupar les fortificacions situades a l’est d’aquell petit emirat. I les de Ramon de Ganagot (un senyor de la guerra d’origen viking que algunes fonts anomenen Gavalgand o Gavagou); les d’Albert de Castellvell i les de Bertran de Castellet (els principals barons feudals del Camp de Tarragona) van iniciar l’ocupació des del sud. Segons les fonts documentals, seria l’host de Castellet la que assaltaria i conqueriria la fortalesa de Siurana.

En aquella operació militar hi havia una relació curiosa i sorprenent entre el comte independent Ramon Berenguer IV i el baró Ponç II de Cervera. Pocs anys abans, el de la Segarra havia segrestat Almodis de Barcelona (la germana petita del comte independent Ramon Berenguer IV). Tot seguit Ponç i Almodis s’havien casat a Castellfollit (Garrotxa) sense el consentiment del comte, i havien provocat una crisi que a punt estaria de provocar la desaparició de la nissaga baronial Cervera. No obstant això, Ramon Berenguer IV i Ponç II acabarien resolent aquell conflicte i pactarien la implicació total dels Cervera en totes les empreses militars expansives del casal de Barcelona.