Tal dia com avui de l’any 1162, fa 857 anys, moria al Burg de Sant Dalmau (Piemont-Itàlia) ―llavors una vila dels dominis del comtat de Provença― Ramon Berenguer IV, comte independent de Barcelona i príncep d’Aragó. Ramon Berenguer IV, fill i hereu de Ramon Berenguer III ―comte independent de Barcelona― i de Dolça de Provença ―comtessa independent de Provença― també va exercir com a regent de Provença, quan el seu germà Berenguer Ramon I de Provença (que havia heretat els dominis de la mare) va morir prematurament (1144). Seria regent de Provença fins a la majoria d’edat del seu nebot (1161), fill i hereu del seu germà.
L’any 1150 Ramon Berenguer IV havia estat casat amb Peronella I, filla i hereva de Ramir II ―el darrer monarca aragonès de la dinastia Ximena―. Aquell matrimoni es va negociar en un context estrictament polític: les oligarquies del petit regne d’Aragó, llavors parcialment envaït per Castella i per Navarra, miraven cap a Barcelona per a mantenir la independència i la integritat territorial. Amb aquell pacte les oligarquies aragoneses evitaven que les monarquies castellana i navarresa es repartissin i liquidessin el seu petit regne. Barcelona i Aragó compartirien sobirà, que equivalia a dir que formalitzaven una aliança política i militar, però mantindrien la seva independència.
Fruit d’aquelles negociacions, l’any 1137 ―tretze anys abans del matrimoni―, Ramon Berenguer IV havia rebut el títol de príncep d’Aragó, que no significava “fill del rei” (o en aquell cas, fill polític del rei), sinó que es referia a la figura política i jurídica d’origen romà home principal. Aquell mateix any el rei Ramir II havia renunciat totalment a exercir el govern d’Aragó, i es retirava a la cort de Barcelona, al costat de la seva filla Peronella, que hi residia i hi era educada, pràcticament, des del seu naixement. Fins a la seva mort, Ramon Berenguer IV seria home principal d’Aragó, és a dir, la primera autoritat d’Aragó; i seria el primer Bel·lònida que governaria a Saragossa.