Tal dia com avui de l'any 1960, fa 58 anys, el sometent Abel Rocha disparava mortalment contra Quico Sabaté Llopart, al carrer de Santa Tecla, a la vila de Sant Celoni (Vallès Oriental). Eren les vuit del matí. Quico Sabaté, guerriller antifranquista que la premsa de l'època havia denunciat com a “enemigo público número uno del régimen”, fugia de la Guàrdia Civil que l'empaitava des que el dia abans havia estat descobert —amb el seu grup— al Mas Clarà, de Palol de Revardit (Pla de l'Estany). Malferit, emprendria una fugida pròpia d'una pel·lícula de guerra que el faria travessar el riu Ter nedant, el portaria a Fornells de la Selva (Gironès) i d'allà a un tren en direcció a Barcelona.

Descobert pel maquinista, va saltar del tren en marxa a l'altura de Sant Celoni. Mentre buscava un metge per guarir-se les ferides de bala que li havien causat el dia anterior, en el decurs de l'assalt al Mas Clarà, va topar amb uns paramilitars del règim franquista. En l'intercanvi de trets, pels carrers de Sant Celoni, Quico Sabaté cauria mort. El dia anterior, al Mas Clarà de Palol, havien estat cosits a tirs per la Guàrdia Civil els seus companys: Antoni Miracle Guitart, Roger Madrigal Torres, Francisco Conesa Alcaraz i Martín Ruiz Montoya; que havien passat des de França per a alliberar un dels membres del grup detingut, jutjat i condemnat a mort pel règim franquista.

Maten Quico Sabaté. Mural dedicat als Maquis. Sallent. Font Viquipèdia

Mural dedicat als maquis (Sallent) / Font: Viquipèdia

Quico Sabaté, nascut a l'Hospitalet de Llobregat el 1915, havia estat un destacat combatent en el bàndol republicà durant la Guerra Civil (1936-1939); primer a les files de la “columna de los Aguiluchos” de la FAI, i després a la “columna Durruti”, de la CNT-FAI. Passada la guerra es va establir primer a Costoja (Vallespir) i després a París, a casa de l'anarquista Lucio Urtubia. Des de l'exili va liderar un grup de guerrillers anarquistes que efectuava atracaments i segrestos, en col·laboració amb els grups, també guerrillers anarquistes, de Massana i de Facerias. Els botins obtinguts es destinaven a sostenir econòmicament les famílies dels presos anarquistes del franquisme.