Tal dia com avui de l’any 1773, fa 249 anys, a Barcelona; es produïa un avalot generalitzat contra l’aplicació de la Real Ordenanza de Quintas, promulgada tres anys abans (1770) per Ambrosio de Funes Villalpando, comte de Ricla i secretari de guerra del rei espanyol Carles III. Des de l’ocupació borbònica de Catalunya i la promulgació del Decret de Nova Planta (1714-1717), els ajuntaments catalans havien evitat els reclutaments forçosos, presentant grups de teòrics voluntaris formats per dropos, rodamons i delinqüents. Però, després de la promulgació de la Ordenanza; els ajuntaments catalans intentaven evitar les lleves facilitant la fugida en massa dels joves, que s’emboscaven i engruixien el fenomen del bandolerisme.

A Barcelona ciutat, s’havia creat un sistema clandestí de suborn als metges militars que havia tingut cert èxit. Fins que Ricla va desballestar aquell sistema, ordenant alguns empresonaments (1773). En aquell moment, un grup de joves de la ciutat va accedir al campanar de Santa Maria del Mar, i va brandar el toc de sometent. Tot seguit es va produir una revolta generalitzada contra els militars espanyols; i un intent de fugida massiu, protagonitzat per joves, que van ser brutalment massacrats al Portal Nou. El capità general espanyol, Bernardo O’Connor, va ordenar la detenció i empresonament de diverses personalitats de la ciutat que havien pres partit pels joves i protestaven contra la violència desplegada pels militars espanyols.

Finalment, els sorteig de “quintos” (el reclutament forçós d’un de cada cinc joves) es va ajornar fins al 1775.  I l’aparell militar espanyol va quedar molt desprestigiat. O’Connor va ser cessat pel ministre plenipotenciari Campomanes, i la seva carrera militar es va acabar sobtadament. I Ricla, que havia estat capità general de Catalunya amb anterioritat (1767-1772) va veure com emergien tots els escàndols que havia protagonitzat durant la seva estada al Principat: les 300.000 lliures que es va embutxacar per desocupar la Casa de la Llotja (que el rei havia retornat a la Junta de Comerç); o les seves ridícules aventures amoroses amb Teresa Bergonzi, una ballarina del Teatre de la Santa Creu que va resultar ser una espia.

Imatge principal: Plaça Nova. Barcelona (segle XVIII). Font: Cartoteca de Catalunya.