Tal dia com avui de l’any 1926, fa 94 anys, Galo Ponte y Escartín, ministre de Gràcia i Justícia del règim dictatorial de Primo de Rivera, ordenava a Joaquín Milans de Bosch, governador civil de Barcelona, la destitució de la junta del Col·legi d’Advocats de Barcelona, presidida pel degà Ramon d’Abadal i Calderó i el nomenament d’una nova junta amb personalitats afectes al règim dictatorial.
Segons la premsa de l’època (La Vanguardia, edicions del 07 i 09/03/1926), van ser cessats el president Abadal i els diputats de la junta Francesc Ripoll i Fortuño; Albert Bastendas i Sampere; Josep Maria Trias de Bes; Manuel Carrasco i Formiguera; Josep Barbery i Prats; el tresorer Casimir Casagran i Duran; el comptador Víctor Blajot i Romero; el bibliotecari Ferran Valls i Taberner; i el secretari Isidre Duran i Balada.
El ministre Ponte acusava la junta d’haver publicat el directori del Col·legi d’Advocats en català, llengua proscrita i perseguida des que el general Primo de Rivera, amb la complicitat del rei Alfons XIII, havia perpetrat el cop d’estat militar del 15 de setembre de 1923 ―que havia suspès les garanties constitucionals― i que desballestaria i liquidaria la Mancomunitat de Catalunya (1914-1923).
Ponte ―com Gil Gil y Gil, l’instrument de Lerroux per condemnar el president Companys després dels Fets del Sis d’Octubre (1934)― era professor de Dret Foral aragonès a la Universitat de Saragossa. Havia estat nomenat ministre del règim dictatorial després d’un periple funcionarial per les colònies hispàniques d’ultramar i per les seves simpaties ideològiques amb el règim dictatorial.
I el general Milans del Bosch era un col·laborador directe de Primo de Rivera, que l’any anterior havia ordenat el tancament del Camp de les Corts per la xiulada a l’himne espanyol (14/06/1925). Seria el que ordenaria i executaria el desterrament del degà a Alcalà de Xivert, una petita població de 5.000 habitants situada al Maestrat valencià. Abadal no es podria reintegrar al Col·legi de Barcelona fins al 1930.