Tal dia com avui de l’any 1936, fa 83 anys, se celebraven les terceres eleccions generals de la història de la República espanyola, i el president de la Generalitat Lluís Companys, que el 6 de juny de 1935 havia estat condemnat pel Tribunal de Garanties Constitucionals a 30 anys de presó pels fets del Sis d’Octubre i que estava empresonat al penal de Puerto de Santa María (Andalusia), seria el candidat més votat de la circumscripció electoral de Barcelona-ciutat. Cal destacar que el mecanisme electoral de 1936 era diferent de l’actual: no existien les llistes tancades de partits i l’elector podia votar el seu candidat al marge de la resta de candidats de la seva formació política.
Segons la premsa de l’època, el president Companys, que concorria representant Esquerra Republicana de Catalunya, va obtenir 262.002 vots. Lluís Nicolau d’Olwer i Claudi Ametlla i Doll, que concorrien representant el partit Acció Catalana Republicana (creat pel corrent nacionalista de la Lliga Regionalista), quedarien en segon i tercer lloc amb 259.065 i 257.967 vots respectivament. Dels vint diputats a les Corts espanyoles que havien de sortir de la circumscripció de Barcelona-ciutat, vuit van ser per a ERC, i vuit per a la resta de formacions polítiques que, amb el partit de Companys, formaven el Front d’Esquerres.
A la resta de Catalunya (circumscripcions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona), la plataforma Front d’Esquerres també va obtenir la majoria dels vots. A Barcelona el candidat més votat va ser Joan Lluhí i Vallescà (del PNR), que també havia estat condemnat i empresonat pels fets del Sis d’Octubre. A Girona ho seria Martí Esteve (company de files de Nicolau i d’Ametlla) i també empresonat. A Lleida ho seria Joan Banyeres (de l’ERC) i a Tarragona, Marcel·lí Domingo (del PRE). Els partits de l’executiu espanyol que havien intervingut la Generalitat i empresonat el govern català (CEDA, PRR i PAE) no van obtenir cap acta de diputat a Catalunya.