Tal dia com avui de l’any 1128, fa 892 anys, a Guimarães (a 100 quilòmetres al sud del riu Miño) es lliurava la Batalla de San Mamede, que enfrontaria els partidaris d’Alfons Henriques, comte dependent de Portucalis, i els del seu padrastre Fernando Pérez de Traba, comte de Traba i de Trastàmara, i màxim representant de la monarquia castellano-lleonesa a Galícia. La derrota dels partidaris de Traba —tot i que comptaven amb el suport polític i militar de Diego Gelmírez, arquebisbe de Santiago—, que pretenia usurpar el càrrec comtal a Alfons Henriques, precipitaria la independència de facto de comtat Portucalensis (el terç nord de l’actual Portugal).
Aquella independència de facto es produïa cent quaranta anys després d’un procés similar entre els comtes de Barcelona i la monarquia francesa (985-988). El nou comte independent de Portugal —establert a Coïmbra— va buscar una aliança política i militar amb el Casal de Barcelona, amb l’objectiu de garantir i consolidar la seva independència. Però aquella aliança no es va poder fer efectiva fins a la mort de Berenguera de Barcelona (1149), filla del comte independent Ramon Berenguer III de Barcelona i esposa del rei Alfons VII de Lleó i de Castella; que va utilitzar totes les seves influències per sabotejar l’acord.
Un cop morta Berenguera, els comtes independents de Portugal i de Barcelona van segellar la nova aliança amb el casament d’Alfons Ramon (fill i hereu de Ramon Berenguer IV) i Mafalda de Portugal (filla d’Alfons Henriques). Aquell enllaç no es va poder culminar per la mort prematura de Mafalda, però tot seguit es va pactar la unió de Dolça de Barcelona (filla de Ramon Berenguer IV) i de Sanç Henriques (fill i hereu d’Alfons Henriques), que governaria com a Sanç I. El fill primogènit d’aquesta unió seria cosí-germà del comte-rei Pere I. I un altre fill d’aquesta parella, Pere Henriques, seria casat amb Aurembiaix, comtessa independent d’Urgell.