Tal dia com avui de l’any 1989, fa 31 anys, moria a Madrid el policia espanyol Pedro Urraca Rendueles, que l’any 1940 havia participat —amb la Wehrmacht i la Gestapo— en l’operatiu de detenció i confiscació de béns del president Companys a la localitat bretona d'Ar Baol (en aquell moment, territori de la França ocupada pel règim nazi). Els policies que van participar en aquell operatiu van confiscar 75.000 francs a la família Companys-Ballester. Conclosa la II Guerra Mundial (1945), Carme Ballester, vídua del president Companys, els va reclamar, però no va obtenir cap resposta, perquè els policies, sospitosament, havien omès aquesta dada en l’atestat de la detenció.
Tot seguit a la detenció, el president Companys va ser traslladat a la presó de La Santé, a París; i Urraca va ser el primer policia espanyol que el va interrogar. També va ser el policia encarregat de deportar el president Companys a Madrid, a la seu del SIMP (Servicio de Inteligencia Militar y Policial). En aquest punt és important destacar que, sobre el paper, l’Espanya franquista i l’Alemanya nazi eren dos estats diferenciats; però, en canvi i amb relació a aquest cas i a altres casos (com el del dirigent sindical català Joan Peiró), la justícia espanyola no va cursar mai cap petició d’extradició a les autoritats policials i militars nazis.
Un cop restaurades la República i la democràcia a França (1945), la justícia francesa va acusar i condemnar Urraca per crims contra la humanitat. Segons la causa instruïda, es va provar que formava part d’una xarxa criminal que havia saquejat i assassinat dotzenes de famílies jueves franceses i de l’exili republicà espanyol. Abans, durant i després del judici i condemna, la justícia francesa va reclamar repetidament l'extradició, però el règim franquista espanyol sempre s’hi va negar. Encara més, el règim franquista el va condecorar i promoure, i va exercir diverses funcions als serveis secrets espanyols fins al 1982, amb els governs constitucionals de Suárez, Calvo Sotelo i Felipe González.