Tal dia com avui de l’any 1939, fa 80 anys, en el context de les setmanes immediatament posteriors a l’ocupació franquista de Barcelona (26 de gener de 1939), el governador civil Wenceslao González Oliveros signava l’ordre d’incorporació dels “agents d’investigació” de la Falange Española ―radicats en aquell moment a la ciutat de Barcelona― al Cuerpo de Investigación y Vigilancia que, poc després (8 de març de 1941), seria convertit en el Cuerpo General de Policía (el precedent de l’actual Cos Nacional de Policia) i que durant l’etapa dictatorial (1939-1975) seria destinat a les tasques d’investigació criminal i de repressió política.
Segons la nota de premsa publicada per La Vanguardia Española en l’edició del 14/03/1939, els “agents d’investigació” de la Falange van ser reunits l’endemà (13/03/1939) i se'ls va comunicar formalment que “desde aquel momento cesaban en el cargo a las órdenes de Falange y pasaban a depender directamente de la Jefatura de Policía como agentes auxiliares”. També, segons aquella nota de premsa, el cap provincial del “servei d’investigació” de la Falange, el capità de la Guàrdia Civil Manuel Bravo Montero (amic personal del general Franco) “les agradeció la labor y el servicio que durante el mes de ocupación (des de l’ocupació franquista de la ciutat) han tenido (...) por España”.
Segons les fonts documentals, el capità Bravo Montero havia arribat a Barcelona amb l’ocupació franquista i, a títol personal i valent-se del seu poder, havia promogut aquell grup dedicat a la captura de persones d’ideologia catalanista i republicana. Poc després Eduardo Quintela, cap de la Brigada Político-Social del règim franquista a Barcelona, declararia que el grup de Bravo Montero era “una sección de falangistas-policías que, por su cuenta, detienen, formulan atestados y los remiten a la Autoridad Judicial, y ya desde el principio espanta a la gente por los procedimientos de tortura que emplea para arrancar declaraciones a los detenidos”.