Tal dia com avui de l’any 1931, fa 90 anys, el poble de Catalunya acudia a les urnes cridat a la celebració del referèndum de l’Estatut d’Autonomia, redactat al santuari de Núria per un grup de ponents que representaven totes les forces polítiques amb presència a les institucions (ajuntaments, diputacions provincials i diputació provisional de la Generalitat). La redacció d’aquell text havia estat impulsada per Francesc Macià, president provisional de la Generalitat restaurada (des del 14/04/1931); i, tot seguit, havia estat presentada a tots els consistoris municipals del país (26/07/1931), que l’havien aprovat en un 98% del cens (1.063 consistoris a favor i 19 en contra).
El 2 d’agost de 1931 es va portar a terme el segon tràmit d’aprovació: el referèndum a la ciutadania. Dels 792.574 electors cridats a les urnes, van votar 598.491, que representaven el 75,51% de participació. I del total de vots emesos, 595.205 (99’45%) va votar "sí"; i 3.286 (0,55%) van votar "no". En aquell moment, a les dones encara no se les permetia votar. I no obstant això, van impulsar una iniciativa ciutadana que va recollir més de 400.000 signatures de dones majors d’edat a favor de l’Estatut. La suma del resultat de les urnes i de la iniciativa ciutadana revela que més de les tres quartes parts de la societat catalana era partidària del text estatutari de Núria.
L’Estatut de Núria consagrava la restauració de l’autogovern de Catalunya, liquidat a sang i foc pel règim borbònic el 1714. Aquell text que, durant el tràmit d’aprovació a les Corts republicanes (1931-1932), va patir importants retallades; inicialment, en el seu articulat, preveia plenament el dret a l’autodeterminació del poble de Catalunya; i articulava els mecanismes per a la reunió de tots els països de llengua i cultura catalanes. Tot i que no s’esmentava la denominació Països Catalans (formulada, per primer cop, per l’associació cultural valenciana Lo Rat Penat a finals del segle XIX); l’article quart del títol primer deixava aquesta porta oberta.