Tal dia com avui de l’any 1213, fa 805 anys, moria a Muret (Occitània), en el decurs de la batalla del mateix nom, Pere I ―anomenat el Catòlic―, comte independent de Barcelona i rei d’Aragó (que signava com a Petri, regis Aragonum et comitis Barchinone). Pere I havia acudit a Occitània amb els magnats nobiliaris catalans i aragonesos en defensa dels seus vassalls occitans, amenaçats per les maniobres expansives de la monarquia francesa, que pretenia recuperar el domini sobre aquells territoris i la sortida a la Mediterrània.
Els comtats semi-independents d’Occitània havien passat progressivament a gravitar en l’òrbita política de Barcelona durant la centúria de l’any 1000, coincidint amb una etapa de crisi i descomposició de la monarquia francesa provocada per l’eclosió del fenomen del feudalisme. Durant aquell període ―conegut com la Revolució Feudal― els magnats nobiliaris i eclesiàstics havien erosionat notablement l’autoritat reial fins a convertir els seus dominis en estats quasi independents.
Representació coetània de la Batalla de Muret / Font: Viquipèdia
Occitània, llavors una de les regions més riques d’Europa, era també el territori on havia triomfat el catarisme, conegut també com a doctrina albigesa. La monarquia francesa, que havia previst recuperar les velles fronteres de Carles el Calb (el net de Carlemany), va aconseguir tenyir el conflicte de guerra de religió, i amb la col·laboració del Pontificat ―que s’havia convertit en el gran aliat de França― va organitzar la campanya com una croada contra l’heretgia albigesa.
Pere I va morir en combat a les proximitats de Tolosa de Llenguadoc, i segons algunes fonts, va ser travessat per l’espasa de Simó de Montfort, el cap militar dels francesos. Altres fonts afirmen que Pere I va morir en el decurs d’una operació militar molt arriscada: va donar l’ordre d’atacar el campament francès sense haver reunit prèviament la totalitat del seu exèrcit. I, encara, altres fonts revelen que Pere i la seva host no estaven en condició de lluitar, perquè la nit anterior havien estat de gresca.



Comentaris (24)
Homònim
Fa 4 mesos
Com es pot comprovar aquí la fòrmula documental es idèntica, només canvia el subjecte, i d’aquests n’hi ha algún exemple més. Llavors pregunto: Era Ramón Berenguer III senyor i alhora vassall de Bernat II de Besalú, i viceversa? El llibre d’Història que em comentava de l’Editorial Grup Promotor-Santillana va errat? O com s’explica això senyor @Ramon d.?
| Denunciar comentari
Homònim
Fa 4 mesos
Transcripció num. 373. Pag 678. ”Juro jo, Ramón, per la gràcia de Déu comte de Barcelona, fill de Mafalda, a tú senyor Bernat, comte de Besalú, del qual a partir d’avui en endavant et seré fidel…” Ramón Berenguer III, comte de Barcelona, jura fidelitat a Bernat II, comte de Besalú (10 Octubre 1107). ACA, Cancelleria, pergs. Ramón Berenguer III, carp.29, núm. 106
| Denunciar comentari
Homònim
Fa 4 mesos
Transcripció num. 372. Pag 677. ”Juro jo, Bernat, per la gràcia de Déu comte de Besalú, fill d’Estefanía, a tú senyor Ramón, comte de Barcelona i marquès, del qual a partir d’avui en endavant et seré fidel…” Bernat II, comte de Besalú, jura fidelitat a Ramón Berenguer III, comte de Barcelona (10 Octubre 1107). ACA, Cancelleria, pergs. Ramón Berenguer III, carp. 29, núm. 105.
| Denunciar comentari
Homònim
Fa 4 mesos
En aquest darrer cas es podria argumentar que la fòrmula efectuada no es igual i que hi podría haver matissos, etc..., lo que segurament sigui cert. Però, a col·lació de l’esmentat Ramón Berenguer III, hi ha algun cas curiós que comentaré, extret del llibre “Els pergamins de l'Arxiu Comtal de Barcelona de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV” Ed. Fundació Noguera, 2010. Volum II.
| Denunciar comentari
Homònim
Fa 4 mesos
Bones senyor @Ramond. Del llibre comentat anteriorment: Transcripció num. 589. Pag 1061 “(…) Convingut està que el dit Ramón, comte, al dit Ermengol, comte, des d’aquesta hora en endavant l’assistirà per a sostenir-lo i mantenir-lo i defensar-lo, per raò de fidelitat (…)”. Ramon Berenguer I, comte de Barcelona, promet fidelitat a Ermengol III, comte d’Urgell, i es compromet a donar-li… (1062). Es prova de fidelitat mútua com a iguals?
| Denunciar comentari
Ramon d.
Fa 4 mesos
Homònim, mateix LLIBRE, pags 63, 64. "Jo, Ermengol, comte d'Urgell,... et juro a tu, Ramon, comte de Barcelona, ... que d'aquesta hora endavant et seré fidel a tu, l'esmentat Ramon, sense frau ni mal enginy, sense decepció ni engany, com el cristià ho ha d'ésser al seu senyor..." Jurament de fidelitat del comte Ermengol lll d'Urgell al comte Ramon Berenguer l de Barcelona (1063). Liber Feudorum Maior
| Denunciar comentari
Ramon d.
Fa 4 mesos
Bones Homònim. "Ramon Berenguer lll.... aconseguí consolidar la incorporació dels comtats de Besalú i de Cerdanya...., els altres comtes... tot i ser independents políticament, restaren lligats per vassallatge al comtat barceloní" Història de Catalunya, Ed. Grup Promotor-Grup Santillana, pag 65.
| Denunciar comentari
Homònim
Fa 5 mesos
Bones sr @Ramond. M’estranyava el que diu ja que pel 1020 Ermengol II tot just tenia 10 anys mentre que Berenguer Ramón I comptava amb 15, raro que dos menors signin res, no obstant no ho descartava. Per sort hi ha el llibre “Els pergamins de l'Arxiu Comtal de Barcelona de Ramon Borrell a Ramon Berenguer I” Ed. Fundació Noguera, 1999. Allí no ha aparegut cap document al respecte per lo que aquest vassallatge no el considero demostrat. Si sap algún altre ja dirà.
| Denunciar comentari
Ramon d.
Fa 5 mesos
Bones Homònim. "L'hegemonia dels comtes de Barcelona per sobre dels altres sobirans catalans s va manifestar sovint amb l'establiment de relacions de vass. d'aquests darrers respecte al primer... Alguns d'aquests vass. van tenir lloc mitjançant convinences..... com la q signaren Ermengol ll d'Urgell i Berenguer Ramon l cap al 1020". Història de Catalunya, Ed. Salvat, 1978, volum ll, pgs 43, 44.
| Denunciar comentari
Homònim
Fa 5 mesos
Bones sr @Ramon d. Vosté diu comtats assimilats a Barcelona, això no significa vassallatge sinó altres causes (herència, donació, compra, conquesta, etc..) i respecte als que son feudataris, quins son feudataris i de quí? Si juraren homenatge a Pere el Catòlic o a Alfons el Cast puc entendre que es feren vassalls d'un rei. Si importava? Havia conseguit el comte de Barcelona algún comtat occità vassall abans d'unir-se amb Aragò, o sigui abans de conseguir dignitat reial i escalar social
| Denunciar comentari