Tal dia com avui de l’any 1497, fa 522 anys, el capità Pere d’Estopanyà ―en nom dels Reis Catòlics― prenia possessió de Melilla, en aquell moment una ciutat abandonada a causa dels freqüents atacs de les marines catalanoaragonesa i castellanolleonesa sobre les ciutats de la costa magribina. Segons les fonts, Melilla hauria estat abandonada cap al 1490, i quan les tropes d’Estopanyà van desembarcar no hi van trobar més que un munt de runes. Estopanyà ordenaria restaurar les antigues fortificacions islàmiques que serien les defenses de la ciutat durant els segles següents. Des de l’ocupació d’Estopanyà, Melilla ha estat sota dominació espanyola.
Pere d’Estopanyà i Virués era un militar nascut el 1470 a Jerez de la Frontera (corona castellanolleonesa), fill dels ribagorçans Ramon d’Estopanyà (jurat reial d’aquella ciutat andalusa) i Mayor de Virués. Tant el pare ―Ramon― com l’avi patern ―Bartomeu d’Estopanyà i Bernalt― (nascuts, respectivament, cap al 1405 i el 1430 en algun lloc del comtat de la Ribagorça), ja havia participat activament en les operacions militars al mar d’Alborán (l’extrem sud-occidental de la Mediterrània), que s’havien portat a terme durant els regnats d’Alfons el Magnànim i Joan II pel control de la ruta de les Canàries i del Riu d’Or que havia obert el navegant mallorquí Jaume Ferrer.
Per algun motiu desconegut, els pares de Pere d’Estopanyà s’havien establert a Jerez a finals del segle XV. Molt probablement a causa de la seva activitat haurien estat molt vinculats al sud de la Península. Altres dades vinculen estretament els Estopanyà amb els Trastàmara catalanoaragonesos, i sobretot a Pere d’Estopanyà amb Ferran el Catòlic. Cal recordar que les tropes catalanoaragoneses de Ferran van participar activament en la conquesta castellana del regne nassarita de Granada (1492). Quan els Reis Catòlics van ordenar detenir i empresonar els Colom (1500), Estopanyà va ser nomenat governador de les Índies, però no arribaria mai a prendre possessió del càrrec.