Tal dia com avui de l’any 1826, fa 194 anys, a València, la Junta de Fe de la Diòcesi (hereva del Tribunal del Sant Ofici), presidida pel canonge Miguel Toranzo i sota l’autoritat de l’arquebisbe ultraconservador i antivalencià Simón García López, ordenava enforcar Gaietà Ripoll i Pla, mestre d’infants de la pedania de Russafa, acusat i condemnat per heretgia i maçoneria, i per no impartir doctrina cristiana als seus alumnes. Amb anterioritat, el mestre Ripoll havia estat en contacte amb pacifistes i lliurepensadors francesos; i dedicava les hores destinades a doctrina cristiana a l’estímul del pensament i de l’opinió propis.
Gaietà Ripoll (Solsona, 1778 – València, 1826) va ser denunciat per un grup de pares dels seus alumnes, va ser detingut el 1824 i va estar en una presó de la Inquisició durant dos anys. En aquella presó va patir brutals interrogatoris i tortures i, durant aquella reclusió, la seva imatge va ser presentada —i difosa— com la d’un heretge malèfic que posava en perill l’ànima dels seus deixebles. Va ser penjat públicament a la plaça del Portal Nou i, després, el seu cos va ser calcinat al crematori de la Inquisició (al barri extramurs del Pla de la Saïdia). Dies més tard, les seves cendres van ser enterrades “en el lugar destinado a tales reos, condenados por herejía, fuera del cementerio”.
La Inquisició hispànica (implantada pels Reis Catòlics l’any 1482) havia estat suprimida el 1820 a conseqüència del pronunciament liberal del general Riego. Però el 1823 Ferran VII i el partit reaccionari de la cort havien provocat un contracop, que amb l’ajut internacional dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, havia restaurat el règim absolutista i la Inquisició. Gaietà Ripoll, mestre de l’escola de Russafa, va ser denunciat —entre altres coses, per retirar el crucifix de la paret de la pissarra— a l’aula on impartia classes. El seu procés va crear un encès debat a València, i poc després, la premsa europea se’n feia ressò. Quan va arribar a orelles de Ferran VII, se’n va desentendre totalment.