Tal dia com avui de l’any 1218, fa 804 anys, a Tolosa de Llenguadoc (llavors comtat independent de Tolosa), moria Simó de Montfort i de Beaumont, que durant els primers compassos de l’anomenada croada albigesa (1209-1229) havia dirigit els exèrcits franco-pontificis que havien massacrat la població occitana de confessió càtara. Montfort va morir durant el setge franco-pontifici de Tolosa. Segons les cròniques de l’època, un grup de dones que defensaven la muralla amb una catapulta van llençar una pedra de grans dimensions que va descavalcar i estabornir Montfort. Segons les mateixes cròniques, aquella pedra el va encertar al mig del cap i li va causar greus ferides, que li provocarien la mort al cap de poques hores.

Simó de Montfort, nascut en algun lloc del regne de França cap al 1165, s’havia distingit per la seva extrema crueltat. En el decurs de la croada albigesa contra els càtars, es va convertir en un dels genocides més destacats del bàndol franco-pontifici: havia ordenat milers de mutilacions, esquarteraments i assassinats en massa. Fins i tot, en algunes ocasions havia ordenat enterraments de persones vives. Un dels capítols més sagnants de la seva trajectòria l’escriuria a la vila càtara de Bram (prop de Carcassona). Després d’ocupar la vila, va ordenar buidar els ulls i amputar els braços de tots els seus habitants, excepte d’un, que el va deixar borni a propòsit perquè exhibís els mutilats per la regió com una tètrica filera de morts en vida.

L’anomenada croada albigesa va ser el pretext que van esgrimir les cancelleries de París i de Roma per aturar la progressiva influència catalana a Occitània. Quan va esclatar la guerra, oportunament maquillada de conflicte religiós, els comtats independents de Tolosa i de Provença, i la senyoria independent de Montpeller; gravitaven en l’òrbita política, militar i econòmica de la cancelleria de Barcelona. De fet, els comtes independents catalans, a diferència de la resta de sobirans peninsulars, sempre havien mirat cap al nord i cap al mar. No seria fins a la derrota de Muret (1208), en la qual Montfort va assassinar el comte-rei Pere, que la cancelleria de Barcelona no giraria la mirada cap al sud peninsular.