Tal dia com avui de l’any 1889, fa 130 anys, moria a Olesa de Montserrat (Baix Llobregat) Paula Montal i Fornés, que havia estat la fundadora de la Congregació de les Religioses de les Escoles Pies ―conegudes popularment com a Escolàpies―. Paula Montal, nascuda en una família nombrosa i humil d’Arenys de Mar (Maresme) l’any 1799, va consagrar la seva vida a la creació d’escoles destinades a les nenes de les classes jornaleres i obreres. Després de les Carmelites (1826), les Escolàpies serien la segona iniciativa en aquest camp, i l’any 1829, amb la seva amiga Agnès Busquets, crearia a Figueres (Alt Empordà) el primer establiment.
Quan Paula Montal va impulsar la creació de la congregació, el paisatge educatiu català era molt precari. L’ensenyament, exercit majoritàriament per congregacions religioses, era un actiu que només estava a l’abast dels fills de les classes privilegiades. Excepcionalment, alguns municipis oferien la possibilitat d’escolaritzar els fills de les classes humils. Però Catalunya era encara un país bàsicament rural, agrari i tradicional, marcat per fortes desigualtats socials i econòmiques, i els condicionants polítics i culturals de l’època mantenien les nenes de les famílies humils fora, fins i tot, del sistema educatiu elemental de les escoles municipals.
Durant la seva vida, sota el lema "Pietat i lletres", va crear de forma directa set escoles (Figueres, Arenys de Mar, Sabadell, Igualada, el Vendrell, el Masnou i Olesa de Montserrat) i va promoure la fundació de dotze centres més, on s’impartien classes de comerç, de música, de pintura i de labors. Quan va morir, l’any 1889, l’orde de les Escolàpies estava formada per 308 monges i 28 novícies que impartien l’ensenyament elemental a més de 3.500 nenes arreu de Catalunya. En aquests centres s’hi acollien, en bona part, les filles de les famílies jornaleres i obreres més humils, se les alimentava i eren proveïdes de roba i de calçat.