Tal dia com avui de l’any 1939, fa 80 anys, en el context dels mesos immediatament posteriors a l’ocupació franquista de Catalunya i a la conclusió de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), arribava a Barcelona en visita oficial Gian Galeazzo Ciano ―conegut com el comte Ciano―, exministre de Propaganda i ministre d’Exteriors del règim feixista italià, i gendre del dictador Mussolini. La premsa de l’època (La Vanguardia Española, edició del 09/07/1939) ho anunciava amb el titular a primera plana “Mañana entrará en España, por Barcelona, el Ministro de Negocios Extranjeros, conde Ciano, misionero del amor y de la hidalguía de la nación italiana”.
El comte Ciano va ser rebut per destacades autoritats del règim franquista: el ministre de Governació Ramón Serrano Suñer; el ministre de Relacions Exteriors José Finat y Escrivá de Romaní; el secretari de Governació Francisco Gómez-Jordana; el capità general de Catalunya i “general en jefe del Servicio de Ocupación” Eliseo Álvarez-Arenas; l’alcalde de la ciutat Miguel Mateu Pla; el president de la Diputació José María Milà Camps; i el cap superior de la policia Luis Martí Olivares. Ciano va ser conduït a la Porta de la Pau, que havia estat el lloc on, històricament, la monarquia hispànica havia executat els seus dissidents, al Palau de Montjuïc i al Poble Espanyol.
Ciano arribava a Barcelona, seguint instruccions del seu sogre, per concretar la participació del règim franquista en el conflicte mundial que s’estava precipitant. No obstant això, algunes investigacions historiogràfiques apunten que no es va assolir cap acord concret, perquè les postures personals de Ciano (que volia un acord hispano-italià prescindint d’Alemanya) i de Serrano Suñer (un entusiasta del règim de Hitler) estaven molt allunyades. Aquell fracàs negociador li costaria el càrrec a Ciano. I no seria fins passats tres mesos i mig (23/10/1939), que Hitler i Franco ―a Hendaia― acordarien la incorporació d’Espanya a l’eix totalitari Berlín-Roma, com a soci secundari.