Tal dia com avui de l’any 1705, fa 306 anys, un grup destacat del partit austriacista català (majoritari entre la societat catalana, però obligat pel règim borbònic a viure en la clandestinitat), es reunia en un paratge rural de Vic i prenia la iniciativa en el pas decisiu de negociar la incorporació de Catalunya a l’aliança internacional austriacista (formada, en aquells moments, per l’arxiducat independent d’Àustria, els regnes d’Anglaterra, dels Països Baixos, i de Portugal, i el ducat independent de Savoia). Aquella reunió, anomenada “Pacte dels Vigatans” es va celebrar a l’ermita de Sant Sebastià (parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer); i els convocats van decidir negociar un pacte amb Anglaterra extensiu al conjunt de l’aliança internacional.

Amb l’esclat de la Guerra de Successió hispànica (1701); el règim borbònic hispànic havia prohibit el comerç amb les potències de l’aliança austriacista. Aquesta prohibició no tan sols representava una greu amenaça per l’economia catalana (s’interrompia el comerç amb els principals mercats exteriors catalans); sinó que, també, seria el pretext del règim borbònic per a perpetrar una brutal repressió (en forma d’empresonaments, confiscacions i expulsions) contra la classe mercantil catalana —que maldava per mantenir els tractes amb els seus clients— i contra la classe política catalana —compromesa en la conservació de l’aparell productiu català—. El cas del comerciant neerlandès naturalitzat català Arnold Jagger (1702) seria l’espoleta que precipitaria l’esclat de la crisi.

La conseqüència immediata de la reunió a l’ermita de Sant Sebastià, va ser el Pacte de Gènova, signat tan sols un mes més tard (20/06/1705) entre els representants catalans Domènec Perera i Antoni de Peguera, i el representant anglès Mitford Crowe. El representant anglès a Gènova tenia una llarga relació amb Catalunya: havia estat un dels fundadors de la primera fàbrica d’aiguardents del país (Heathecat & Crowe; Reus, 1685); i havia estat un dels principals exportadors de draps i alcohols catalans a Anglaterra i a les colònies angleses d’Amèrica (1685-1701). Crowe, que en la documentació catalana de l’època apareix amb el nom en clau “l’ocell”, va ser comissionat pel govern anglès pels seus amplis coneixements de la realitat econòmica i política catalanes. 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat