Tal dia com avui de l’any 1705, fa 314 anys, a Barcelona, en el context de la Guerra de Successió hispànica (1705-1715) Carles d’Habsburg ―nomenat comte de Barcelona el 30 d’octubre anterior― obria les Corts, que serien les darreres de la història de Catalunya. Les anteriors Corts s’havien celebrat l’any 1701, poc després del nomenament de Felip de Borbó com a rei de les Espanyes. Segons el Dietari de la Generalitat, “a las quatra horas de la tarda se comensà la Cort General. Y en esta casa de la Deputació fonch feta per la Sacra, Cesàrea y Real magestat de nostre rey y senyor don Carlos Tercer de Àustria, comte de Barcelona y rey de Aragó, etcètera, la proposició en dita Cort, com apar en los processos de ella”.

Les Corts catalanes tenien una llarga història que remuntava a la Cort Catalana de la centúria del 1100. Eren la reunió del príncep (home principal) ―dignitat que representava el comte independent de Barcelona― i els tres braços estamentals de la societat: l’aristocràtic, l’eclesiàstic i el de les viles i ciutats (posteriorment anomenat reial). En les Corts es proposaven, negociaven i aprovaven les lleis, que, un cop promulgades, eren recopilades i publicades com a Constitucions de Catalunya, i no podien ser revocades fins a la celebració d’unes noves Corts. Per tant, les Corts catalanes van ser l’òrgan legislatiu de Catalunya des de la seva creació fins que el primer Borbó hispànic (1714) “por justo derecho de conquista” va desballestar el règim foral català.

Segons el mateix Dietari, els assistents a aquelles darreres corts serien situats seguint el protocol tradicional: “A mà dreta (del setial comtal) se acentaren los il·lustríssims y reverendíssims senyors archabisbe de Tarragona (Josep Llinàs)  y bisbe de Solsona (Guillem Gonnyalons) y demés eclesiàstichs (...) a mà esquerra (...) lo senyor don Pere de Torrellas y Semmanat, president del bras militar, diferents marquesos, comtes y demés noblesa (...) i  de front (...) los síndichs de las ciutats y vilas reals que tenen vot en Corts, presidint en dit bras lo senyor conceller segon de la ciutat de Barcelona, que és lo doctor en drets Francisco de Gallart y Pastor, ciutadà honrrat de Barcelona (...) és conceller en cap”.  Aquelles corts clourien el 31 de març de 1706.