Tal dia com avui de l’any 1806, fa 215 anys, a Puebla (llavors virregnat espanyol de Nova Espanya i actualment República de Mèxic); naixia Martí Carrera i Sabat, que en el decurs de la seva vida (1806-1871) seria un heroi de la independència mexicana; governador del Districte Federal (la capital de l’estat mexicà); un líder de la revolució democràtica que va liquidar el règim dictatorial del general Santa Anna; i primer president de la República després d’aquell procés revolucionari.

Martí Carrera era fill del matrimoni format per Josep Carrera i Casas (Barcelona, 1762 – Mèxic, 1824) i Josepa Sabat i Galtés (Barcelona, 1771 – Mèxic, 1852). Els Carrera-Sabat havien arribat al continent americà a finals del segle XVIII, quan el cap de família —en la seva condició d’alt funcionari del ministeri espanyol de la guerra— havia estat destinat al virregnat de Nova Espanya. Segons algunes investigacions genealògiques privades, la llengua familiar dels Carrera-Sabat sempre va ser la catalana.

Martí Carrera va començar la seva activitat professional com a militar de l’exèrcit colonial espanyol. Amb tan sols 12 anys ja era suboficial. Però l’any 1821, als quinze anys d’edat, es va sumar al Plan de Iguala (la declaració d’independència dels Estats Units Mexicans, proclamada pel general Agustín de Iturbide) i es va convertir en oficial de l’exèrcit Trigarante (l’exèrcit revolucionari mexicà). Va ser un dels herois de la independència i, amb vint-i-cinc anys, ser nomenat comandant militar de la capital mexicana.

Però l’etapa més destacada de Carrera va ser entre 1853 i 1855. L’any 1853 s’havia convertit en un experimentat militar que venia de combatre en la guerra que havia enfrontat els Estats Units i Mèxic pel domini dels territoris de Texas, Nou Mèxic, Arizona i Califòrnia; que s’havia saldat amb la derrota mexicana i havia deixat el dictador Santa Anna en una posició política molt compromesa. Carrera va liderar el moviment revolucionari que culminaria amb el derrocament del general Santa Anna.

Tot seguit va ser nomenat president interí dels Estats Units Mexicans (12 d’agost de 1855 – 12 de setembre de 1855); període durant el qual va posar les bases d’un règim de llibertats que tenia un esperit conciliador entre guanyadors i perdedors. Tot i la curta durada del seu mandat, Carrera va consagrar la separació dels comandaments polític i militar i la llibertat de premsa i d’impremta. Va morir el 22 d’abril de 1871, als seixanta-cinc anys, a la capital mexicana, com a general de divisió.