Tal dia com avui de l’any 1853, fa 169 anys, a l’Havana (llavors colònia espanyola de Cuba), naixia José Martí Pérez, que en el decurs de la seva vida es convertiria en la figura més destacada del procés revolucionari cubà que conduiria l’illa a la descolonització (1898) i a la independència (1902). Martí seria, també, la figura intel·lectual més rellevant d’aquell moviment. Es va formar a la metròpoli i als Estats Units. Va exercir com a periodista i, des de l’exili, seria el fundador del Partit Revolucionari Cubà, que va aglutinar tot el moviment independentista. Va patir presó i va lluitar al camp de batalla durant la tercera i definitiva Guerra de Cuba (1895-1898). Per aquest motiu, se’l considera el pare de la pàtria cubana.
José Martí era fill de Marià Martí i Navarro, oficial de l’exèrcit colonial nascut a Campanar (actualment un barri de València cap i casal) i de Leonor Pérez Cabrera, originària de Santa Cruz de Tenerife i de remot origen català. Martí va passar la seva primera infantesa a les ciutats cubanes de l’Havana i Matanzas, però el 1857, quan comptava amb tres anys, el seu pare va ser destinat a València i la família va retornar a la metròpoli. Entre 1857 i 1859 va viure en una casa situada a la plaça del Miracle del Mocadoret. Algunes fonts apunten que, si bé la llengua familiar dels Martí va ser sempre el castellà, José tenia un cert domini del català, que hauria adquirit durant la seva estada a València i que hauria conservat a través de les seves amistats valencianes.
José Martí va morir prematurament el 19 de maig 1895, als quaranta-tres anys, en el decurs d’un combat entre les forces mambís (l’exèrcit independentista cubà) i les tropes colonials espanyoles, en un indret conegut com a Dos Ríos (al sud de l’illa).