Tal dia com avui de l’any 1933, fa 86 anys, moria ofegat a la platja de Torredembarra (Tarragonès) el professor d’enginyeria industrial i polític Rafel Campalans i Puig, que el 1923 havia fundat la Unió Socialista de Catalunya. Campalans havia nascut l’any 1887 en una família menestral de Barcelona. En la seva etapa acadèmica havia estat president del sindicat d’estudiants Agrupació Escolar Doctor Robert (1903) i havia estat editor del setmanari El Poble Català (1906). Tant el sindicat com la publicació estaven molt vinculades al partit polític Centre Nacionalista Republicà, creat per la dissidència republicana i socialdemòcrata de la Lliga Regionalista.

Entre 1914 i 1923 va col·laborar amb la Mancomunitat de Catalunya en el desplegament de la xarxa d’escoles professionals. L’any 1917 va ser nomenat director de l’Escola del Treball i el 1922, secretari general d’Ensenyament Tècnic i Professional de la Mancomunitat. Aquestes responsabilitats el van portar a viatjar per Europa, i a conèixer Jean Jaurés, fundador del Partit Socialista Francès (1901), i de la Section Française de la International Ouvreire (1905), que postulava la unió de tots els socialistes francesos. Fruit d’aquestes experiències Campalans s’afiliaria a la Federació Catalana del PSOE, i hi exerciria tasques de direcció.

Però l’any 1923 trencaria tots els vincles amb el PSOE. La qüestió nacional catalana seria el principal punt de discrepància; i juntament una part important de la direcció catalana (Joan Comorera, Manuel Serra i Moret i Gabriel Alomar), abandonaria el partit i crearia la USC. Després vindria la clandestinitat forçada durant el parèntesi de la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930). Però en els primers comicis posteriors al règim dictatorial (les municipals de 1931 i les eleccions al Parlament de 1932), la USC es convertiria en el tercer partit de Catalunya, superant àmpliament el PSOE de Largo Caballero i el PRR de Lerroux.

Amb la restauració de la Generalitat (abril de 1931) el president Macià (ERC) el va nomenar conseller d’Instrucció Pública del primer govern provisional i de concentració. També, va ser un dels redactors de l’Estatut de Núria (1931) i el responsable de la seva divulgació en el món universitari.