Tal dia com avui de l’any 1871, fa 151 anys, a Mèxic D.F.; moria Martí Carrera i Sabat; que havia estat el primer president de la Tercera República Federal mexicana (12 d’agost de 1855 – 12 de setembre de 1855). Amb anterioritat, Carrera havia estat governador del Districte Federal —la demarcació de la capital— (1853-1855). Tot i la curta durada del seu mandat, Carrera va consagrar la separació dels comandaments polític i militar i la llibertat de premsa i d’impremta.
Martí Carrera era fill del matrimoni format per Josep Carrera i Casas (Barcelona, 1762 – Mèxic, 1824) i Josepa Sabat i Galtés (Barcelona, 1771 – Mèxic, 1852). Els Carrera-Sabat havien arribat al continent americà a finals del segle XVIII, quan el cap de família —en la seva condició d’alt funcionari del ministeri espanyol de la guerra— havia estat destinat al virregnat de Nova Espanya. Segons algunes investigacions genealògiques, la llengua familiar dels Carrera-Sabat sempre va ser la catalana.
Martí Carrera s’havia iniciat com a militar de l’exèrcit colonial espanyol. Amb tan sols 12 anys ja era sotsoficial. Però l’any 1821, als quinze anys, es va sumar al Plan de Iguala (la declaració d’independència dels Estats Units Mexicans, proclamada pel general Agustín de Iturbide) i es va convertir en oficial de l’exèrcit Trigarante (l’exèrcit revolucionari mexicà). Va ser un dels herois de la independència i, amb vint-i-cinc anys, va ser nomenat comandant militar de la capital mexicana.
Carrera va arribar a la presidència després que els diversos moviments polítics de l’oposició clandestina democràtica enderroquessin el règim dictatorial del general López de Santa Ana. Carrera va ser designat en la seva condició d’home de consens de les diverses forces democràtiques que havien assolit el poder, i va exercir la presidència fins que es va formar un Congrés Constituent encarregat de convocar i celebrar uns comicis democràtics.