Tal dia com avui de l’any 1878, fa 142 anys, moria a Le Havre (Normandia-França) Maria Cristina de Borbó Dues-Sicílies; neboda i vídua de Ferran VII, reina consort d’Espanya (1829-1833), reina regent d’Espanya (1833-1480), i màxima expressió de la corrupció espanyola del segle XIX. A la finalització de la I Guerra Carlina (1833-1840), el govern del liberal Espartero va estimar que era propietària d’un dipòsit opac anomenat “bolsillo secreto” que acumulava un saldo de 80 milions de rals, i li va retirar la condició de reina regent.
No obstant això, en el decurs de la seva vida, i amb els recursos del seu particular bolsillo secreto —un forat negre de dubtosíssim origen— i l’associació amb la camarilla de palau (les classes extractives de l’època) va finançar monopolis oligopolístics, cops d’estat a Espanya i a les repúbliques americanes de nova creació i una potent i opaca trama il·legal de comerç d’esclaus a través de la colònia de Cuba. Quan es va filtrar l’escàndol (1854), va fugir precipitadament a França, fins i tot abans que les Corts espanyoles votessin la seva expulsió.
Poc abans de morir va estar al punt de mira de la premsa espanyola, que la va acusar de codirigir una trama des de França (amb el seu gendre Montpensier), que hauria ordit i comès l’assassinat del general Prim, llavors president del govern espanyol (1870). Joan Prim (Reus, 1814 – Madrid, 1870), que havia liderat la Revolució Gloriosa (1868) i havia destronat i expulsat Isabel II (la primogènita de Maria Cristina), estava negociant secretament la venda de Cuba als Estats Units a canvi d’eixugar el dèficit públic espanyol. Però, en aquell moment, Cuba era la base del mercat negre d’esclaus.