Tal dia com avui de l’any 1253, fa 767 anys, moria a Nàpols (en aquell moment capital del regne meridional italià dels Hohenstaufen, aliats polítics dels Berenguer-Aragó) Berenguer de Castellbisbal, primer bisbe de la restaurada diòcesi de València després de la conquesta de Jaume I (1238). Berenguer de Castellvell, nomenat per Guillem de Montgrí ―arquebisbe de Tarragona i amic personal de Jaume I―, no podria mai prendre possessió de la seu diocesana valenciana, a causa d’un plet que va interposar Rodrigo Ximénez de Rada, arquebisbe de Toledo davant els tribunals pontificis.

Aquell plet estava originat per la disputa entre les arxidiòcesis cardenalícies de Tarragona (corona catalanoaragonesa) i de Toledo (corona castellanolleonesa) per la primacia de l’Església peninsular. Les seus cardenalícies de Tarragona i de Toledo ―que remuntaven la seva existència a l’època romana― es disputaven l’administració eclesiàstica dels nous territoris peninsulars que, progressivament, eren incorporats als dominis cristians. Aquell conflicte era, també, una cara més de la lluita entre les corones catalanoaragonesa i castellanolleonesa pel lideratge polític i militar de la península Ibèrica.

L’arquebisbe Ximénez de Rada aspirava a estendre l’arquebisbat de Toledo sobre la meitat sud del nou regne de València, reclamant els vells límits provincials romans i visigots que limitaven Toledo i Tarragona sobre la ratlla del riu Túria. Berenguer de Castellvell moriria sense haver pres possessió del càrrec. Però abans, el 1248, el pontificat fallaria que la restaurada diòcesi valenciana passaria a formar part de l’arxidiòcesi de Tarragona. Quan es va desencallar el conflicte, Berenguer de Castellvell havia estat destinat a missions diplomàtiques a Nàpols.

En aquell nou escenari es va nomenar primer bisbe consagrat de la diòcesi valenciana Andreu d’Albalat, germà de Pere d’Albalat, arquebisbe de Tarragona. Els Albalat eren una branca menor dels comtes d’Urgell i durant el llarg govern d’Andreu (1248-1276), es va promoure l’emigració de famílies pageses de la vall del Segre en la repoblació de l’Horta de València. 244 anys després ―el 9 de juliol de 1492―, la seu valenciana va ser elevada a arxidiòcesi, i el seu primer arquebisbe seria Roderic de Borgia, que 33 dies més tard seria elegit pontífex de Roma com a Alexandre VI.