Tal dia com avui de l’any 821, fa 1.201 anys, a Magalona (llavors Marca de Gòtia i actualment Llenguadoc-França); moria Benet d’Aniana; que havia estat una de les personalitats religioses, culturals i polítiques més rellevants de l’Europa de la seva època. Benet d’Aniana va ser el fundador i el principal promotor de la regla benedictina, que tenia el propòsit d’unificar la litúrgia cristiana a l’Imperi carolingi —amb una evident intencionalitat política—; i que posaria les bases de la posterior creació de la poderosa i influent Orde del Cister. En la difusió de la regla benedictina va comptar, sempre, amb el suport i la col·laboració de la cancelleria carolíngia, especialment de l’emperador Lluís I, fill i hereu de Carlemany.

Benet va néixer i es va criar a Magalona, en una família que havia format part de l’exili visigot de la Tarraconense i de la Narbonense, que es va dirigir al regne dels francs durant la invasió àrab (714-723). I del retorn en sentit invers —amb la conquesta carolíngia (751-801)— que havia posat les bases socials i polítiques de la Marca de Gòtia (el territori que agrupava els comtats carolingis de les actuals Llenguadoc i Catalunya Vella). Benet, que havia estat batejat com a Vitiza, va ser una de les personalitats més rellevants de l’època inicial de la Marca de Gòtia; i va compartir protagonisme i complicitats amb Berà; primer comte carolingi de Barcelona i cap de la facció carolíngia d’origen local que va ocupar els primers setials comtals de la futura Catalunya.

No obstant això, va combatre la doctrina de l’adopcionisme, que postulava que Jesucrist era un ésser humà elevat a la categoria divina per designi de Déu. Aquesta doctrina era dominant entre les jerarquies eclesiàstiques hispàniques d’origen visigòtic; que la proclamaven com un símbol de la singularitat i de la tradició visigòtiques; és a dir, com una declaració d’independència respecte a l’Església de l’Imperi carolingi.  Benet es va enfrontar, especialment, amb el bisbe Fèlix d’Urgell, el cap visible de la doctrina adopcionista als comtats de la Marca de Gòtia; i va aconseguir desterrar aquesta doctrina dels dominis carolingis. Aquest canvi contribuiria a consolidar els vincles culturals i religiosos entre els comtats de la Marca de Gòtia i el conjunt del món carolingi.