Tal dia com avui de l’any 1538, fa 482 anys, moria a Agen (Occitània-França) Anna de Cabrejas o de Lobejac, la primera esposa de Miquèl de Nòstra Dama, més conegut com a Nostradamus. Anna, que en algunes bases de dades d’investigacions genealògiques figura, també, com a Anna Marieta de Lobejac (i en algun cas com a Enriqueta d’En Causse) havia nascut cap al 1510 a Perpinyà; i molt probablement era d’origen jueu, com el cèlebre apotecari i difusor de profecies provençal.
Segons les mateixes fonts Anna (o Marieta), va morir a causa d’una epidèmia de pesta bubònica que va afectar una àmplia franja de territori entre Venècia i Bordeus. Aquesta epidèmia s’hauria propagat amb el retorn de les tropes franceses que combatien contra les tropes hispàniques al ducat de Milà. També, segons les fonts de la investigació genealògica, els dos fills de Nostradamus i Anna (o Marieta) van morir a causa d’aquella epidèmia. En cap cas s’esmenta el nom, ni el gènere, ni l’edat de les criatures.
Nostradamus —nascut a Sent Romieg de la Provença el 1503— s’havia establert a Agen (llavors un important centre comercial a mig camí entre Tolosa de Llenguadoc i Bordeus) el 1534, reclamat per Giulio Scaligero (el metge personal del bisbe Delle Rovere). Es desconeix quin paper jugava Anna en aquell entorn i la forma en què es van conèixer. Només se sap que es van casar el 1535 i que, per la rellevància social de Nostradamus en aquella comunitat, Anna devia formar part d’una família de les elits locals.
En canvi, el seu origen sembla més clar. Tot i que està documentada amb tres cognoms diferents (Cabrejas, Lobejac i En Causse), precisament la naturalesa d’aquests patrònims (referits a petites viles de Castella i d’Occitània) apunta clarament a un origen judeoconvers: un nou cognom cristià d’una família que fugia del control asfixiant que la Inquisició hispànica exercia sobre els nous batejats. Agen (governada durant mig segle per una mateixa nissaga de bisbes humanistes italians) era un oasi de relativa tolerància.