Tal dia com avui de l'any 1991, fa 26 anys, moria a Barcelona l'escriptora, periodista i investigadora Montserrat Roig i Fransitorra que, la també escriptora Marta Pesarrodona va definir com “la primera escriptora total de la literatura catalana”. L'obra de Montserrat Roig —més de quaranta títols malgrat la seva mort prematura— comprèn novel·la, teatre, assaig, biografia i periodisme; que en paraules de Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, és de “prou qualitat per formar part de les millors pàgines de la nostra literatura”. Montserrat Roig moria a l'edat de quaranta cinc anys a causa d'un càncer de mama.
Montserrat Roig havia nascut a Barcelona l'any 1946, en plena postguerra del conflicte civil espanyol (1936-1939), en una família represaliada pel franquisme amb una forta inclinació cap al camp de la literatura. Els seu pare, el periodista radiofònic Tomàs Roig, i la seva mare, l'articulista acadèmica Albina Fransitorra, impulsarien la seva vocació. Però la influència decisiva en la seva obra arribaria a través de les experiències vitals adquirides en el temps que va viure. Va ser una persona especialment compromesa amb els moviments d'esquerres, feministes i defensors dels drets civils en la clandestinitat imposada per la dictadura franquista.
En la seva prolífica obra destaquen; en l'apartat de relats, Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen, Premi Victor Català del 1970; en el d'assaig i d'investigació, Els catalans als camps nazis, Premi Crítica Serra d'Or del 1977 i en el de novel·la L'agulla daurada, un llibre de viatges i de crònica personal on se submergia —i explicaria des d'una perspectiva molt personal— en el setge més llarg de la història —el de l'exèrcit nazi sobre la ciutat soviètica de Leningrad (1941-1944) en el context de la Segona Guerra Mundial—, treball que seria guardonat amb el Premi Nacional de Literatura Catalana del 1986.