Tal dia com avui de l’any 1563, fa 459 anys, el rei hispànic Felip II decretava el desarmament de tota la població morisca del País Valencià. Els moriscos valencians eren els descendents de la població musulmana que havia restat al territori després de la conquesta catalana del segle XIII. Se’ls havia concentrat, principalment, a la zona interior del País Valencià; especialment a les comarques de la Canal de Navarrés, la Vall de Cofrents, la Foia de Bunyol i els Serrans. En aquell moment, en la majoria de pobles d’aquestes comarques, els moriscos eren el grup majoritari, en una proporció que oscil·lava entre tres i dotze moriscos per cada cristià. En conjunt representaven una tercera part de la població del País Valencià.

Els moriscos havien estat armats durant el conflicte de la Revolució de les Germanies (1519-1523); que va enfrontar, per una banda les oligarquies del país i la monarquia hispànica; i per l’altra les classes mercantils i menestrals, i el poble menut; que ambicionaven crear una República valenciana inspirada en les repúbliques de la península italiana. En aquell conflicte, els moriscos van ser situats en la primera línia de combat de la infanteria dels barons senyorials; i se’ls va permetre el saqueig de les viles revolucionàries que queien en mans del bàndol oligàrquic. Per aquest motiu, la mala relació tradicional entre les classes urbanes cristianes i la minoria musulmana rural, s’havia intensificat després de la derrota dels revolucionaris (1523).

Però el que va motivar el decret de Felip II va ser l’acusació que les oligarquies valencianes (les mateixes que els havien armat durant el conflicte de les Germanies) van formular contra el col·lectiu morisc, assenyalant-los com a col·laboradors dels estats islàmics del nord d’Àfrica i de la Mediterrània oriental en cas d’un atac contra la monarquia hispànica. A partir del desarmament, la minoria morisca va quedar sense possibilitat de defensa, no tan sols contra el bandolerisme cristià o les arbitrarietats dels barons senyorials; sinó, també, contra les agressions freqüents que patien de mans dels grups de pastors cristians; que abocaven, a propòsit, els seus grans ramats transhumants dins els conreus dels moriscos i arruïnaven les seves collites.

Imatge principal: Expulsió dels moriscos valencians (1609). Font Wikimedia Commons.