Tal dia com avui de l’any 1409, fa 611 anys, l’exèrcit catalanoaragonès comandat per l’infant Martí el Jove (fill i hereu de Martí I) derrotava les tropes sardes progenoveses a la Batalla de Sanluri, al sud de l’illa de Sardenya. La desfeta progenovesa posaria fi a un segle llarg de rebel·lions protagonitzades per una minoria oligàrquica de l’illa, partidària d’integrar Sardenya als dominis de la República de Gènova. En aquella batalla les forces de Martí el Jove (formades per 3.000 cavallers i 8.000 infants) van derrotar estrepitosament les tropes de Guillem d’Arborea (integrades per 12.000 efectius).
Segons les fonts documentals, uns dies abans les forces navals de Martí el Jove (formades per les marines de guerra catalana i siciliana) van capturar un estol important de galeres genoveses a l’illa d’Asinara (al nord-oest de Sardenya), amb el propòsit d’impedir l’aprovisionament de les forces d’Arborea. Aquella maniobra va obligar Arborea a desplaçar el seu exèrcit cap al sud, en una cursa desesperada per guanyar el port de Càller. Uns quilòmetres abans d’arribar al port, Arborea va ser sorprès per Martí el Jove a Sanluri, i li va provocar una desfeta irreparable.
Després ja només quedava un petit focus rebel: Esglésies, que seria derrotat el 7 de juliol. A partir del fet, la presència catalana a Sardenya, que remuntava a 1295, s’intensificaria. Es va produir un desembarcament formidable de funcionaris i de comerciants catalans i valencians, i el català es va convertir en la llengua de l’administració, de la cultura i dels negocis; i d’ús majoritari als centres urbans. Fins que el 1713, Felip V —el primer Borbó hispànic— la va lliurar al ducat independent de Savoia a canvi que deixessin de prestar suport als catalans en el conflicte successori hispànic.