Tal dia com avui de l’any 1410, fa 612 anys, a Barcelona, moria el comte-rei Martí I (Girona, 1356), anomenat l’Humà per la seva inclinació a la religió. La mort sense descendència de Martí obriria una crisi successòria que no es resoldria fins al Compromís de Casp (juny, 1412) i que se saldaria amb l’elecció de Ferran de Trastàmara com a nou sobirà. Ferran de Trastàmara era el segon fill del rei Joan I de Castella i de Lleó i de la seva esposa Elionor d’Aragó i de Sicília, filla del comte-rei Pere III, i, per tant, era nebot per banda materna del difunt rei. Martí seria l’últim rei de la nissaga creada pel comte carolingi Guifré el Pilós (segle IX) que s’asseuria al tron de Barcelona.

Martí I era el segon fill mascle del tercer matrimoni del comte-rei Pere III amb la princesa Elionor de Sicília. També, amb el seu germà gran Joan, va ser un dels dos únics fills mascles que van sobreviure al pare. A la mort de Pere III (1387), Joan ocuparia el tron. I després de la prematura i inesperada mort de Joan (1396) sense descendència masculina, Martí seria coronat nou rei del conglomerat catalanoaragonès. La tradició catalanoaragonesa que impedia que una dona fos coronada com a reina titular havia deixat sense opcions les filles de Joan (Joana i Violant).

Abans de morir, Martí I havia ordenat la legitimació del seu net Frederic d’Aragó i Rizzari, fill de Martí el Jove, hereu al tron i mort prematurament i inesperadament durant la campanya militar catalana de Sardenya (1409). Frederic havia estat concebut fora del matrimoni, i a la cancelleria de Barcelona no hi havia cap precedent anterior. Però les especials circumstàncies del moment van forçar aquella maniobra política, impulsada pel mateix Martí I i que va comptar amb el suport i la col·laboració del pontífex cismàtic Benet XIII, més conegut com el papa Luna.

Martí I va morir, sobtadament i sospitosament, la vigília de la cerimònia de legitimació de Frederic. I, tot seguit, el papa Luna es va desentendre del petit i es va posar al servei de la candidatura de Ferran de Trastàmara, impulsada per les potents classes mercantils de Barcelona i de València. El petit Frederic va quedar abandonat a la Cort de Barcelona i no va tenir mai cap suport important. Acabaria assassinat en una presó de Castella (1438), on havia estat reclòs, víctima de falses acusacions d’intent de robatori a uns comerciants genovesos molt ben relacionats amb els Trastàmara.