Tal dia com avui de l’any 1939, fa 80 anys, en el context dels mesos immediatament posteriors a l’ocupació franquista de Catalunya i a la conclusió de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), i a dos mesos de l’inici de la II Guerra Mundial (1939-1945), la tripulació dels creuers de batalla Giuseppe Garibaldi i Luigi di Savoia i dels torpediners Saetta, Strale, Frecia, Folgore, Fulmine, Lampo i Baleno de la marina de guerra del règim feixista italià desembarcaven a Barcelona.

En total, aquell estol de guerra, comandat per l’almirall Oscar de Giamborardiano, sumava una dotació de 2.000 homes. Aquell estol de guerra, que havia participat activament en la Guerra Civil espanyola combatent al costat del bàndol rebel franquista (bombardejant objectius civils en ciutats portuàries de la zona republicana), havia arribat al port de Barcelona el dia anterior, segons la premsa de l’època (La Vanguardia Española, edicions del 30/06/1939 i de l’01/07/1939) “en viaje de cortesia a la España del Caudillo”.

Segons la premsa, van ser generosament complimentats per les autoritats locals del règim franquista: el cap i secretari provincials de la Falange Mariano Calviño i Felip Batlló; el governador militar general Yeregui; el capità de la Guàrdia Civil Bravo Montero; el cap provincial de “Milicias” Enric Monteys; el general Álvarez Arenas (general en jefe de los Servicios de Ocupación); el cap de policia de Barcelona González Feijoo; i l’alcalde accidental Bonet del Río. També, segons la premsa, van ser complimentats per la Sección Femenina de la Falange, que “les dispensaron una cariñosa acogida”.

La tripulació de l’estol de guerra italià va ser convidada a una sèrie d’actes d’enaltiment del feixisme a la plaça de Catalunya, a la Ciutat Vella i al monestir de Montserrat, on ―segons la mateixa premsa― van ser generosament obsequiats amb càrrec a l’erari públic. Una situació que contrastava radicalment amb l’escenari generalitzat de misèria extrema que cobria la ciutat. No obstant això, la premsa captiva de l’època s’esforçaria per presentar aquells actes com un gran esdeveniment polític que reforçava els vincles entre els règims de Mussolini i de Franco, i que els rellançava internacionalment.