Tal dia com avui de l’any 1894, fa 127 anys, moria al monestir de Scala Dei (Priorat) l’industrial i polític Marià Rius i Montaner, comte de Rius, que en el decurs de la seva vida havia estat el principal promotor del port modern de Tarragona. Marià Rius, que havia nascut a Tarragona el 1838, en una família de petits industrials tèxtils originaris d’Altafulla, va heretar i ampliar el negoci dels seus pares i va participar activament en la política de la seva època com a membre destacat del Partit Progressista: va ser alcalde de la ciutat i diputat a les Corts espanyoles en dues ocasions. També va ser membre de l’entorn més proper al general Prim i al rei Amadeu I.
El port de Tarragona tenia una llarga història que remuntava a l’època romana. La investigació arqueològica ha posat en relleu l’existència d’aquell port que estaria actiu fins a principis de la centúria del 700. Però, malgrat que l’activitat pesquera sempre va ser el principal sector econòmic de la Tarragona medieval, el port va restar abandonat durant un mil·lenni, fins que durant el segle XVIII es va iniciar la seva recuperació, però amb finalitats militars. Els primers intents de restauració del vell port comercial de la Tàrraco romana no es produirien fins a principis del segle XIX i serien promoguts per les potents classes industrials i mercantils de Reus.
Precisament, la contribució més destacada de Marià Rius al progrés de la ciutat i del territori seria l’impuls definitiu que donaria a la constitució de la Junta d’Obres del Port (1869), la gran promotora del port modern de la ciutat. A partir de la construcció del port modern, Tarragona, fins llavors una petita ciutat de 20.000 habitants, canviaria per sempre la seva fesomia urbanística, i iniciaria un enlairament econòmic que, en el decurs de la centúria del 1900, la convertiria en la primera aglomeració demogràfica i industrial del sud de Catalunya, desplaçant Reus i Tortosa, les grans ciutats i centres de producció del territori durant els segles anteriors.