Tal dia com avui de l’any 1887, fa 134 anys, moria a Barcelona l’escriptora Maria Josepa Massanés i Dalmau, considerada la primera poeta en llengua catalana després del llarg període anomenat Decadència (entre la prohibició borbònica de l’ús públic del català de 1714 i el sorgiment de la Renaixença cultural el 1833). A finals de la dècada de 1840 va escriure i va publicar diversos poemes en català; i a mitjans de la dècada de 1850 la seva producció i el seu nom ja eren molt coneguts en el panorama literari català: l’any 1858 Antoni de Bofarull la va incloure en una antologia d’escriptors catalans del moment anomenada “Los trobadors nous”. Entre els seus poemes més coneguts destaquen “La roja barretina catalana” i “La batuda de les olives”.

Maria Josepa Massanés havia nascut a Tarragona el 19 de març de 1811, pocs mesos abans de l’assalt napoleònic (29 de juny de 1811) que marcaria un abans i un després en la història de la ciutat. Maria Josepa i la seva mare Antònia serien dels pocs supervivents d’aquella terrible massacre (el pare era a Barcelona) que va costar la vida de les tres quartes parts de la població de la ciutat. Passats cinc anys i escaig (1817) la seva mare va morir i Maria Josepa havia de restar a càrrec del seu pare —Antoni, enginyer militar i figura absent— que, el 1827, seria empresonat pel règim absolutista del rei Ferran VII a causa de la seva ideologia liberal. Però, finalment, Maria Josepa va passar a viure amb els avis paterns.

Educada i instruïda —fins i tot per damunt de les possibilitats que la societat de l’època oferia a les dones— ben aviat va conrear la literatura, però la seva producció estaria molt allunyada del romanticisme —el moviment literari dominant a l’època—. Va conrear una temàtica revolucionària que reivindicava el paper de les dones en la societat en peu d’igualtat amb els homes. Després d’una llarga estada a Castella —acompanyant el seu marit, de professió militar, en les diverses destinacions que va tenir—, es va establir a Catalunya i va abandonar el conreu de poesia en llengua castellana per dedicar la seva producció, exclusivament, a la llengua catalana. Se la considera una de les figures més destacades de la Renaixença.